. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 30 de març del 2011

Paraules com arbres (II)



Encara es pot beure de l'aigua de l'impossible.
Bevem glops de nit i de lluna
tenim somnis d'arcàngels i mots de maragda.
I silencis.
Silencis protectors.
Somniem que som lliures
que podem esvair la tristesa i la por.
Perquè tenim paraules
paraules humils com arbres poderosos.
Perquè tenim silencis.

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 de març del 2011, a les 8:42

    Bon dia, Noves Flors.

    M'agrada molt més, encara, amb la nova forma que li has donat. Prosa poètica, preciós!

    M'agrada especialment "Somiem que som lliures que podem esvair la tristesa i la por." i el per què ho acaba d'arrodonir.

    Un petó, bonica1

    ResponElimina
  2. Anònim30 de març del 2011, a les 9:44

    Fixa't que jo pensava que la tristesa marxa sempre amb l'automatisme que imposa la distancia del temps. Però m'agrada més la idea de pensar que hi ha una voluntat marcant-nos el camí per on podem desfilar, alliberats totalment, del pes de les tragèdies.

    ResponElimina
  3. lolita lagarto30 de març del 2011, a les 10:39

    jo vull beure d'aquesta aigua.. sempre..

    muakis i remuakis lliures com el vent!

    ResponElimina
  4. Mònica30 de març del 2011, a les 10:53

    Reverencio la teva poesia mística. Preciós, de molta profunditat i bellesa.

    ResponElimina
  5. El porquet30 de març del 2011, a les 12:07

    El silenci si és voluntari sí que és símbol de llibertat. Quan és imposat és que les coses van maldades. Ja ho deia en Raimón "Jo vinc d'un silenci..."

    ResponElimina
  6. fanal blau30 de març del 2011, a les 20:50

    Precioses les teves paraules, novesflors.
    Ens calen les paraules, però també els silencis.

    ResponElimina
  7. Joan Guasch1 d’abril del 2011, a les 22:46

    sovint, els silencis són més poderosos que les paraules. Els silencis imposen, fan por perquè permeten que ens retrobem amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  8. Galionar2 d’abril del 2011, a les 19:43

    Paraules humils com arbres poderosos. Magnífic. Em recorda la senzillesa innata de les grans persones, qualitat que tan aprecio.
    Tan de bo fossim capaços de controlar sempre els nostres somnis...
    Felicitats pel poema. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Anna3 d’abril del 2011, a les 20:24

    Paraules molt boniques Noves flors. M'agradat moltissim. Petonets!

    ResponElimina
  10. Cèlia3 d’abril del 2011, a les 22:56

    Quan un beu l'impossible poca cosa li queda però encara té! Somnis? Pot ser...

    ResponElimina
  11. David4 d’abril del 2011, a les 23:28

    La bona poesia és feta tant de paraules com de silencis.
    Salutacions!

    ResponElimina
  12. Teresa Bosch15 d’abril del 2011, a les 13:13

    M'ha agradat molt això de "silencis protectors". Tant les paraules com els silencis ens protegeixen, si els sabem aprofitar. Molt suggerent!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)