. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 23 de març del 2011

Encadenem-nos (I)


Durant el mes de febrer passat, al blog Itineràncies poètiques, va tindre lloc una altra roda poètica. Com sempre, havíem d'enganxar-nos a una idea o a una expressió d'algun poema anterior al nostre. Hi podíem entrar, a la roda, tantes vegades com volguéssem. En aquest post, i en els següents, us mostraré les meues aportacions a l'esmentada roda poètica de febrer.




Foto: Sopan



Encadenem-nos.
Engendrem grossos mots reblerts de somnis
per si de cas demà revé la boira.
Nuem amb versos les pàgines del llibre
rimes, esguards, anhels i desencisos, metàfores enlaire.
Pintem l’instant
amb bellíssims colors de cendra i grana.
Aromem les paraules.
Perfumem el camí
amb fragància de pluja i de petxines de mar
de rosers, de magnòlies i horabaixes
i de poqueta-nit.
Fem les itineràncies transitables.
Poetitzem.



12 comentaris:

  1. Aquest poema, va donar el tret de sortida a la Roda de febrer. El primer.

    Potser per això el recordo molt bé, millor que d'altres que passen més desapercebuts per la gran quantitat de poemes que s'acumulen per llegir.

    I recordo que jo em vaig endur per enllaçar-te, el teu començament: "Encadenem-nos"

    Però no només això, vaig seguir la idea com si fos una resposta o una conversa, el teu un poema sobre el fet de construir poemes encadenats i sobre la bellesa d'aquest camí poètic i fins i tot i veig un prec o un desig. :)

    Jo volia reforçar, moments màgics que s'havien produït, algun cop, enllaçant poemes així com una conversa.

    Finalment van ser transitables amb un cert esforç.

    Passarem a recordar-los un per un i degustar-los molt millor que la primera vegada.

    ResponElimina
  2. hi veig un prec o un desig, volia dir...

    ResponElimina
  3. Serà un plaer rellegir la teva fragància poètica.
    Un autèntic privilegi poetitzar al teu costat, amb aromes de noves flors.

    ResponElimina
  4. Me'n recordo bé d'aquest poema i d'algunes de les seves paraules: Nuar amb versos, perfums de poqueta-nit ... poetitzem.

    Bona nit Novesflors.

    ResponElimina
  5. m'agrada com has pintat aquest instant....fa olor a mar...
    preciós!

    ResponElimina
  6. Quin poema tan preciós per convidar-nos a tots a escriure i viure en poesia.

    M'ha encantat!

    ResponElimina
  7. M'ha encantat "de poqueta nit"

    ResponElimina
  8. Quin camí tan plaent que has bastit, amb la teva poesia! Fa de molt bon caminar-hi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Un poema molt bonic.

    M'ha agradat el concepte d'aromatitzar les paraules. Jo vull saber com es fa! ;p

    ResponElimina
  10. Novesflors,
    Has deicxat poesia en cada lletra del poema. M'encanta aquest "Poetitzem". Tant de bo" Poetitzem, respirem poesia.
    Un petó!

    ResponElimina
  11. I tant que varem poetitzar. Els vaig anar seguint tots (i va costar, eh?) i tu ens vas donar l'empenta!

    ResponElimina
  12. I el que vam gaudir, eh? M'agraden molt aquestes rodes, llargues o curtes, m'encanten!

    ResponElimina