Caminarem vers una primavera immaculada àvida de petjades. Ens quedaran les taques sobre la neu soferta. I una floreta ací, l'altra per llà amb la càrrega a coll tornarem a fer via.
Tornar a fer via... m'agrada. Tot són cicles (les estacions), tot torna, i sembla que altre cop haguem de començar... si bé, si mirem enrere, veurem que ja hem deixat un munt de petjades.
Un poema que m'agrada molt i m'il·lusiona que tingui alguna cosa a veure amb mi. Sempre m'il·lusionen les complicitats i jo sempre faig camí, àvida de petjades.
I aquestes campanetes, miraré d'endur-me-les també.
Veig la terra eixorca ( a la foto, aquí tot regalima encara)i malgrat tot, les campanetes s´empenyen en florir i marcar-nos el camí de la primavera.No hi ha volta enrere, el camí ens porta. Bon dia!
Magnífica aquesta fotografia de les flors tan belles sorgides en una terra erma, aparentment ben seca. Així la nostra vida, reflectida en la teva entrada en forma d'encertadíssima metàfora. Una abraçada!
Tornar a fer via... m'agrada. Tot són cicles (les estacions), tot torna, i sembla que altre cop haguem de començar... si bé, si mirem enrere, veurem que ja hem deixat un munt de petjades.
ResponEliminaFa goig vore les campanetes cridant la primavera en aquesta fotografia tan bonica.
ResponEliminam'agrada el tornarem a fer via...duu esperança!
ResponEliminaUna pausa en el camí, tot canvia al voltant nostre, però hem de seguir endavant cadascú amb el seu bagatge.
ResponEliminaTal com dius: tornarem a fer via.
Bona nit Novesflors.
Un poema que m'agrada molt i m'il·lusiona que tingui alguna cosa a veure amb mi. Sempre m'il·lusionen les complicitats i jo sempre faig camí, àvida de petjades.
ResponEliminaI aquestes campanetes, miraré d'endur-me-les també.
Una abraçada i que tinguis molt bon dia, bonica.
Veig la terra eixorca ( a la foto, aquí tot regalima encara)i malgrat tot, les campanetes s´empenyen en florir i marcar-nos el camí de la primavera.No hi ha volta enrere, el camí ens porta.
ResponEliminaBon dia!
Un bell poema, Novesflors. La Carme sempre inspira coses boniques.
ResponEliminaUn petó!
Magnífica aquesta fotografia de les flors tan belles sorgides en una terra erma, aparentment ben seca. Així la nostra vida, reflectida en la teva entrada en forma d'encertadíssima metàfora.
ResponEliminaUna abraçada!