Mercè Rocadembosc, una artista molt creativa, al seu blog Rokins, té una secció sota l'epígraf de "Converses". Es tracta d'escriure una conversa breu sobre allò que et suggereix una imatge que ella t'ha fet arribar prèviament. Quan em va proposar que hi participara em va fer molta il·lusió. A continuació us deixe la imatge que ella em va enviar i la conversa que jo vaig escriure. Ja veieu, sóc una dona de paraules i de silencis.
Mà negra: Dóna’m la mà, si et plau, dóna’m la mà. No puc més.
Mà rosa: Te la donaré, però sense tocar-te.
Mà negra: Sense tocar-me? Però em cal agafar-me, agafar-me amb força. Estic desolada.
Mà rosa: Ets tu qui t’has d’alçar amb el teu esforç, amb el pes que carregues, ja ho sé, però has de caminar i, així, a poc a poc, s’anirà alleugerint.
Mà negra: Sense el teu ajut no puc. Tot està negre, tot, no veus la meua mà?
Mà rosa: Et donaré la meua, doncs. Obre els ulls. La veus? Té el color suau d’una rosa. Te la donaré, però sense tocar-te.
Mà negra: I com ho faràs?
Mà rosa: Ho faré… amb paraules. Una mà de paraules.
És la millor forma d'ajudar. Donant la mà sense tocar-se. Sols així aprenem a alçar-nos.
ResponEliminaMolt bona la conversa, de veritat. Enhorabona.
Si el teu ajut és amb paraules i silencis, Novesflors, em sembla que més d'una vegada trucaré a la teva porta.
ResponEliminaUna idea perfecta, el diàleg suggerit entre les dues mans. Felicitats.
Gràcies a tots dos.
ResponEliminaGalionar, tens la porta oberta.
Açò dels blocs és una mica això, també. Mans de paraules que s'ajuden sense tocar-se. M'ha agradat el diàleg!
ResponEliminaAquesta mà negra està molt necessitada d'afecte.
ResponEliminaLes paraules l'ajudaran a aixecar-se però si a més es treuen els guants i els seus dits es toquen un xic, llavors tot anirà millor.
Les persones cada dia ens toquem menys, sembla que ens dóna vergonya, sobretot entre els del mateix sexe.
Potser ens hauríem d'abraçar, acariciar, besar més com a mostra d'afecte i amistat (Els primats i aquestes espècies més desenvolupades crec que són més afectuosos entre ells que els humans).
Bona tarda Novesflors.
Un diàleg exquisit i generós.
ResponEliminaM'agrada, m'agrada molt novesflors!
Un diàleg molt maco, Noves Flors. Donar la mà sense tocar-se, en algunes ocasions és ben necessari. En d'altres, penso com el Pere.
ResponEliminaLa força de les paraules...
ResponEliminaLa màgia de les paraules. Fem MANS i mànigues per no perdre-les.
ResponEliminaBonics tan el text com la fotografia.
La imatge és molt suggerent i dóna per a molts diàlegs, la mà que neteja, la mà que va de festa. El que és curiós és que és la mà de vint-i-un botó la que està cansada i és la que frega la que és més llesta i generosa amb una mà de paraules... una bona conversa, per meditar-hi!
ResponEliminaMolt bona aquesta pensada de la Merce, amb aquesta secció de "Converses"...M'imagino que disfrutarà molt veient tot el que dóna de si la creativitat dels que hi participeu amb aquestes converses, tan bones, que donen tant a pensar!!
ResponEliminaEnhorabona a les dues!!
Una abraçada.
Pere, no em referia al fet físic de tocar o no tocar, ho deia metafòricament.
ResponEliminaGràcies a tots i a totes per les vostres aportacions que, mitjançant els comentaris, enriqueixen la conversa.
Una mà de praules és com obrir el cor :)
ResponEliminaLes teves mans de paraules ja fa molt de temps que sovintegen. Són molt d'agrair aquestes esquisideses que surten del cor.
ResponEliminaBonica, la darrera, la mà sense tocar-te, és molt del nostre món, oi?
ResponEliminaQue consti que vivim en un món, físic i virtual (que també és físic a la seva manera, però això seria objecte d'un altre debat) absolutament ple de coses suggerents (imatges, paraules, sensacions). Dos guants i un devessall d'històries possibles. Els humans som una passada!
ResponEliminaGràcies pels meandres, mà amiga!
ResponEliminaHe afegit el video a l'entrada.
Bon dia plujós.
Passe pel teu bog per dir-te bon dia i felicitar-te per la coverça de les mans. Interessant projecte.
ResponEliminaUna abraçada