Fa un cert temps, vaig escoltar una frase que em va fer pensar. "La solitud per la llibertat". La va pronunciar una dona, que era al meu costat, a la parada de l'autobús. Devia tenir uns setanta anys. Com que l'autobús tardava, li va donar temps a queixar-se del transport públic, a comentar que havia tornat a traure de l'armari una jaqueta que ja havia decidit obsoleta (i que ara duia posada), a comunicar que feia set mesos que era viuda, i, tot d'una... la frase, "la solitud per la llibertat" (ella la va dir en castellà). Aquella frase, pronunciada espontàniament per una dona d'aspecte planer, allunyada de qualsevol intent d'intel•lectualitat, va estar pegant-me voltes pel cap tot el dia.
(No us ho vaig explicar al post anterior perquè no volia portar-vos a la situació concreta de la dona, de tal manera que això encaminara els vostres comentaris en aquella direcció.)
És potser una mica relatiu per a cada persona. Tinc una amiga separada de fa molts anys i, tot i tenir nova parella, no vol perdre la seva llibertat. Li agrada els moments de solitud i la disfruta.
ResponEliminaJo, amb parella, tinc els moments de solitud que necessito i em sento força lliure...
Però és clar, ella no ha decidit la situació, el marit ha mort, i l'ha deixada soleta! És una mica diferent...
Ens haurím d'acostumar a la solitud i a la llibertat. O ens hi haurien d'educar, com en el dol i en la mort que tot sovint hi passem de puntetes...fins que ens hi trobem.
ResponEliminaNovesflors, jo un dia pel tren em vaig trobar amb un grup de senyores grans, molt engrescades, que anaven a passar la tarda a Barcelona. Una d'elles, enriolada, parlava en veu alta i sense complexos del seu marit difunt: "Ai mira, si ell està al cel, jo estic a la glòria!".
ResponEliminaSón punts de vista sobre el mateix tema, que com la vida mateixa, té infinitats de colors.
Una abraçada.
Jo segueixo opinant el mateix que et vaig comentar en el post anterior.
ResponEliminaPerò pel que expliques penso que aquesta senyora va tenir un matrimoni infeliç, ara per fi s'ha alliberat.
Bona nit Novesflors.
No té perquè ser incompatible ser lliure i estar acompanyat o acompanyada....però també crec que ser lliure tal com estaven, i estan plantejades, les relacions ...vaja que per aquesta dona tenia molt sentit ara està sola però és lliure! quanta gent sacrifica la seva llibertat per no estar sols?
ResponEliminaJo m'apunto a la resposta del Pere. No ho havia pensat així, però és ben cert, quan no et sents lliure és quan estàs més sol que mai, encara que acompanyat.
ResponEliminaperò hi ha molta gent que no vol estar sola mai, mai... i necessita companyia al preu que sigui.
la frase no inclou només l'ambit de parella... Sovint ens agrada estar sols pq sabem que tenim un bon grup d'amics darrera. La solitud per obligació no crec que sigui gaire alliberadora.
ResponEliminaEscolta Noves, no he trobat e-mail per tant et volia preguntar si em voldrie fer una conversa? el meu e-mail es: mrokins@yahoo.es
una abraçada