. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La solitud per la llibertat
Punt de reflexió.
Maxine NoelÉs la solitud el preu que hom ha de pagar per la llibertat?
Doncs... podria ser que sí, encara que jo no ho crec. Crec que es pot o s'hauria de poder ser lliure sense estar sol.
ResponEliminaJo més aviat ho penso al revés. Realment sentir-se acompanyat ha de tenir el preu de perdre la llibertat? No caldria, no.
La Carme ha brodat la reflexió.
ResponEliminaLi dono voltes a aquesta pregunta, fa temps i m´agradaria pensar que no, però... massa sovint es paga aquest preu.
Si algú sap la fórmula equilibrada, que la faci saber!
No crec. La llibertat és com un ocell i aquest sempre està acompanyat.
ResponEliminaO no?
Salut.
Som animals gregaris i, per tant, la solitud total penso que és un desgavell emocional. L'equilibri rau en compartir espais respectant els espais dels altres.
ResponEliminaSovint per ser lliure s'ha d'escollir la solitud... encara que sigui per molt temps.
ResponEliminaDe fet quan no ets lliure ja estàs sol.
Bona nit Novesflors.
Hola, Novesflors, com deies en el meu espai, aquesta setmana ens hem apropat una mica en el tema que tractem. Estic molt d'acord amb els comentaris que precedeixen el meu, però em sento especialment identificada amb el del Pere: Quan no ets lliure ja estàs sol. Sí senyor, l'has clavada!
ResponEliminaUna abraçada!
Rotundament no! La llibertat és més fàcil d'aconseguir quan remen junts un grup de persones, un col·lectiu o un poble.
ResponEliminaSols podem aconseguir petites llibertats, la llibertat total la aconseguim com a grup.
en certa manera un sempre està sol... especialment quan no és lliure, com molt bé ha diet en Pere.
ResponEliminaLa pintura la tobo bellíssima..
En determinades ocasions pot ser un preu a pagar, sempre que hom triï lliurement la soledat...
ResponEliminaNomés pots sentir la sensació de llibertat quan et deslliures de tot el que t'encadena (aquí hi entren moltes coses, més de les que ens pensem)...Cosa difícil!!...que no té res a veure per a fer-ho, que estiguis sol o acompanyat.
ResponEliminaGràcies per fer-me reflexionar sobre aquest tema tan interessant!!
Una abraçada.
No crec qeu aquest sigui el preu si és que s'ha de pagar un preu... Si la companyia ens roba la llibertat és que no ens estima...
ResponEliminaDes del far i sense preu...
onatge
De vegades si, però res és per sempre.
ResponEliminaNo, i en tot cas seria un preu massa car
ResponEliminaSi és així no compensa...per què ser lliure si no ho pots compartir?
ResponEliminaLa llibertat en societat sempre ha de ser limitada esclar...i tot i ser un solitari, hi ha coses que se t'escapen. En tot cas, opto per la llibertat en societat :) !
ResponElimina