. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 19 de febrer del 2011

Poemes com fanals





Com fanals volanders -cristalls, colors
il·luminant les ombres -cuques de llum
així el poema
paraules fràgils per on vessem les pors
paraules fortes que encarem amb la vida.
Sense la poesia la nit és fosca.

15 comentaris:

  1. Cèlia19 de febrer del 2011, a les 20:49

    Sense la poesia la vida es torna gris...

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas19 de febrer del 2011, a les 22:30

    Jo crec que sense la poesia, viuria la meitat...

    ResponElimina
  3. onatge19 de febrer del 2011, a les 22:38

    Cada vers és una flama, una pluja sense núvols..., un sol al teu món, un estel que t'acompanya fins la celístia..., el far en la boira...

    Des del far una abraçada de llum.
    onatge

    ResponElimina
  4. Calpurni19 de febrer del 2011, a les 22:39

    Pense que sense la poesia també el dia és fosc.
    Salut.

    ResponElimina
  5. Anònim20 de febrer del 2011, a les 1:01

    Les fosques nits no ho són tant amb poesia.

    :)

    ResponElimina
  6. Anònim20 de febrer del 2011, a les 1:48

    Que cada mot t'il·lumini el cor,
    i que cada vers faci del camí un
    nord clar i sense por...

    ResponElimina
  7. fanal blau20 de febrer del 2011, a les 15:19

    :)
    La poesia té llum i una màgia especial.
    Com la teva.
    Una abraçada per la tarda de diumenge!

    ResponElimina
  8. Galionar20 de febrer del 2011, a les 19:51

    M'agrada molt la teva definició de poema: paraules fràgils per on vessem les pors, paraules fortes que encarem amb la vida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Elfreelang20 de febrer del 2011, a les 20:05

    que la poesia segueixi portant-nos la llum del dia i les fragilitats quan ens calgui molt bona poesia! filosopoètica !

    ResponElimina
  10. Isabel Barriel20 de febrer del 2011, a les 22:53

    que no ens manquin els fanals...

    ResponElimina
  11. Anònim21 de febrer del 2011, a les 7:49

    Fosca fosquíssima.

    ResponElimina
  12. El porquet21 de febrer del 2011, a les 9:05

    Tot és susceptible de ser poetitzat... per sort!

    ResponElimina
  13. Rokins21 de febrer del 2011, a les 9:28

    llum-foscor... la poesia brolla de tot arreu...

    ResponElimina
  14. Joan Guasch21 de febrer del 2011, a les 19:55

    La poesia ens ha fet humans i ens projecta cap el futur.

    ResponElimina
  15. rosso22 de febrer del 2011, a les 12:27

    Sin la poesía seriamos "monísimos"

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)