Crec que no cal arribar a rigideses quatriplicades. Ja veus Miró. Pinta dues figures que tenen similituds, afinitats geomètriques -diria jo- i, tanmateix, cadascuna conserva el seu estil peculiar.
M'agrada la teva resposta, Noves Flors. L'enllaçaré al meu post.
No, no ens cal la simetria, potser n'hi ha prou amb una similitud, amb una afinitat. I què importa si un té el nas verd i l'altre taronja?
A vegades hi ha relacions que són tant i tant asimètriques que m'agradava reflexionar si la simetria podia ser un valor o no. La asimetria no em sembla un valor per ella mateixa, però potser no és cap inconvenient tampoc. La simetria m'ho semblava a vegades... per desitjada, però crec que finalment per inexistent... deixa de tenir-lo.
Gràcies, maca, no hi ha com sentir-se acompanyada, ni que sigui asimètricament. :)
Joan Miró
M'agrada la teva resposta, Noves Flors. L'enllaçaré al meu post.
ResponEliminaNo, no ens cal la simetria, potser n'hi ha prou amb una similitud, amb una afinitat. I què importa si un té el nas verd i l'altre taronja?
A vegades hi ha relacions que són tant i tant asimètriques que m'agradava reflexionar si la simetria podia ser un valor o no. La asimetria no em sembla un valor per ella mateixa, però potser no és cap inconvenient tampoc. La simetria m'ho semblava a vegades... per desitjada, però crec que finalment per inexistent... deixa de tenir-lo.
Gràcies, maca, no hi ha com sentir-se acompanyada, ni que sigui asimètricament. :)
Genial, novesflors!
ResponEliminaEntre les dos, dos post compartits que donen molt de sí!
genials simetries asimetriques les vostres... cadascuna conserva el seu estil peculiar..!:)
ResponElimina