Marc Chagall, Violinista celestCANÇÓ D’AMOR
Com he de retenir jo la meva ànima per tal
que no toqui la teva? Com he d’alçar-la i dur-la
per sobre teu vers altres coses?
Ben, ai, de grat, voldria en qualsevol objecte
perdut en la foscúria arrecerar-la,
en algun lloc estrany, quiet, que no continués
vibrant quan vibren les fondàries teves.
Però tot el que ens toca a tu i a mi
ens ajunta talment un cop d’arquet
que una veu sola treu de dues cordes.
Sobre quin instrument estem tensats?
I quin violinista ens té a la mà?
Oh cançó dolça!
(versió d’un poema de Rainer Maria Rilke)
JOAN VINYOLI
Còm et curres el blog! Sempre és un plaer entrar-hi. Paraules evocadors, imatges suggerents i ara música!! Tot plegat diu molt de la teua sensibilitat...
ResponEliminaBellíssim el poema de Rilke versionat per Vinyoli. Gràcies, Novesflors!
ResponEliminaPreciós, una meravella que jo no coneixia. Gràcies guapa!
ResponEliminaaquest poema és una petita joia! i molt ben il·lustrada..
ResponEliminatampoc el coneixia i m'ha encantat!
És el quadre perfecte per aquest poema (i viceversa). Un gran encert haver-hi pensat!
ResponEliminaSalutacions!
Una gran versió de Vinyoli que desconeixia sobre un poema de Rilke. Una meravella!
ResponElimina