. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 6 de novembre del 2010

Tardoral (I): Diàspora

...


Les mans em fan olor de gerani
i enfront, tot desfent l’horitzó
plouen rastes de núvol a tocar de la mar.
Mireu, és la tardor tan bella
que ompli el cel de contrastos i de dolça tristesa.
Es despulla el somriure dels grocs i dels daurats
sense fer enrenou -talment la Mona Lisa
i en restem fascinats i tardorals
any rere any.

Com si obrírem de nou el cofret
camina lentament la diàspora dels colors de la terra.


Fotografia: G.I.

13 comentaris:

  1. Roser Caño Valls6 de novembre del 2010, a les 8:18

    Hola Novesflors! Molt bonic, realment és un poema molt bonic!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas6 de novembre del 2010, a les 11:05

    Oooooh! m'agrada molt, aquest poema és preciós, preciós... i al final acaba de rematar. Aquest final és per no oblidar-lo:

    Com si obrírem de nou el cofret
    camina lentament la diàspora dels colors de la terra.

    mmmmmmmmmmmmm!

    I la foto del núvol molt bonica!

    ResponElimina
  3. lolita lagarto6 de novembre del 2010, a les 13:29

    les mans em fan olor de gerani.. m'ha vingut de sobte l'olor i ha impregnat el teu poema tan preciós!

    és ben bé així la tardor una diàspora de colors... sortits de la capseta màgica..

    m'encanten les fotos de núvols i la teva és molt maca! ptnts

    ResponElimina
  4. Elfreelang6 de novembre del 2010, a les 14:59

    Preciosa diàspora! m'encisa la imatge de les rastes dels núvols

    ResponElimina
  5. Galionar6 de novembre del 2010, a les 19:06

    Preciós i emotiu retrat de l'estació més bella. Literalment, m'hi trobo, contemplant el paisatge amb els teus ulls. I les fotografies, magnífiques; més poesia, aquesta vegada a través d'una càmera.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Joan Guasch6 de novembre del 2010, a les 19:24

    Bellíssim poema. Bellíssimes imatges. Aconsegueixes tocar aquell punt de l'ànim melangiós. Quina sensació tan agradable.

    ResponElimina
  7. David6 de novembre del 2010, a les 19:51

    Totes les estacions són precioses però les teves paraules fan que per uns moments em sembli que la tardor ho és més.

    ResponElimina
  8. zel6 de novembre del 2010, a les 23:51

    Bonic, sí...però ara, en aquest moment de la meva vida, odio la tardor, necessito fer la fotosíntesi!!!!

    ResponElimina
  9. Rita7 de novembre del 2010, a les 10:10

    Molt bonic, novesflors! I la foto, espectacular!
    Petons!

    ResponElimina
  10. Anònim7 de novembre del 2010, a les 22:42

    Per més poemes que s'escriguin sobre la tardor, jo sempre trobo que en falten. M'ha agradat molt i molt aquesta. "La diàspora dels colors de la terra" molt ben trobat!

    ResponElimina
  11. GLÒRIA7 de novembre del 2010, a les 23:50

    Tens un poema per cada moment. La fotografia és preciosa.
    Amb afecte!

    ResponElimina
  12. caterina11 de novembre del 2010, a les 18:29

    M'ha meravellat, d'aquest post, com les fotografies t'endinsen automàticament dins cada paraula del poema. Preciós :)

    ResponElimina
  13. Jesús M. Tibau13 de novembre del 2010, a les 18:56

    que campin els colors lliurrement i inundis els nostres sentits

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)