...
Arrossegues la nuesa del peu sobre el vidre calent
del sol de la tardor i la vesprada.
La finestra t’aboca a la mar
i penses
l’instant que no té preu.
Penses l’olor asprenca de les clavellines
aquella que guardares com un donar la mà
en la cançó i el gest
i ara en la memòria.
L’instant és infinit -penses-
i decideixes conrear clavellines.
Esperaràs la flor.
Jo també en tinc de clavellines. Són com esquelets d'argent, fan una mica de por. Però quan floreixen, l'aroma és extraordinari.
ResponEliminaLa escalfor d'un sol de tarda als peus nus, tot contemplant el mar ... imaginant l'olor dels clavells que naixeran.
ResponEliminaUn moment, un instant màgic en un diumenge llarg i tranquil.
Un poema "sensorial".
Bon dia Novesflors.
He esperat la flor i m'ha sortit una clavellina o potser dues o tres, així fora de temps, en aquesta primavera d'hivern, que és veu que ja s'acaba.
ResponEliminaÉs preciós, Noves Flors!
Paraula de comprovació: brode
I si té raó, ho brodes! ;)
Ja m'hi trobava llegint-te i el Pere ho ha descrit molt bé també... Sou fantàstics, poetes, quina enveja que em feu!
ResponEliminaPetons, maca!
Meravellós! esperar la flor....l'instant infinit...l'instant que no té preu...
ResponEliminaÉs esperar de nou la renaixença!
ResponEliminaQue temps feia que no sentia aquesta preciosa paraula, clavellines... la meva mare sempre en tenia i jo em delia pel temps de l'escampada de la seva generosa olor...
ResponEliminaUn poema que, ara a la tardor, ens dona una indicació crucial: Esperaré la flor.
ResponEliminaJo també l'espero, Novesflors.
Recupero la respiració. Quin univers tan preciós descrius amb aquests tendríssims versos. Una carícia per als sentits.
ResponEliminaEl teu poema m'ha fet recordar que fa temps que no posam clavellines al balcó de casa. Com bé dius, fa una olor meravellosa :)
ResponEliminapreciós... caldra esperar...
ResponEliminaUna abraçada.
Quan ja hagin florit, les clavellines i tu compartireu un secret que només serà per a vosaltres: tu les estimaràs a elles i elles sabran perquè te les estimes.
ResponEliminaJa sé que és un comentari ben poc original, però només puc dir que és un poema preciós.
ResponElimina