"Una noche contemplaba el valle del río Darro desde el mirador de la Torre, la ciudad dormía y brillaban fogatas en el Albaicin señalando las callejuelas heladas.Solo se oia correr el agua del patio de los Arrayanes, cuando de pronto el canto de Enrique Morente quebró el silencio de la Alhambra por última vez..."
Bona tarda Novesflors. (Adaptació d'un conte que vaig escriure el Nadal passat)
Quin post més bellament sensible per la mort de l'Enrique Morente. Tant bellament sensible com deus ser-ho tu, sempre amatent. Una abraçada, novesflors.
L'elegància pense que és la senzillesa elevada a la màxima expressió, i aquest homenatge a una de les veus que més admire des que la vaig descobrir ja fa uns anys, ho demostra amb total claredat. És impossible separar Morente de l'Alhambra i tots dos sentiments signifiquen moltíssim per a mi. Gràcies de nou, Novesflors. A més, quina coincidència tan subtil.
Li has fet un bonic i senzill homenatge.
ResponElimina"Una noche contemplaba el valle del río Darro desde el mirador de la Torre, la ciudad dormía y brillaban fogatas en el Albaicin señalando las callejuelas heladas.Solo se oia correr el agua del patio de los Arrayanes, cuando de pronto el canto de Enrique Morente quebró el silencio de la Alhambra por última vez..."
ResponEliminaBona tarda Novesflors.
(Adaptació d'un conte que vaig escriure el Nadal passat)
Quin post més bellament sensible per la mort de l'Enrique Morente.
ResponEliminaTant bellament sensible com deus ser-ho tu, sempre amatent.
Una abraçada, novesflors.
preciós i sentit i delicat aquest darrer plor...
ResponEliminaMolt bonic, Noves Flors.
ResponEliminaUna abraçada
L'elegància pense que és la senzillesa elevada a la màxima expressió, i aquest homenatge a una de les veus que més admire des que la vaig descobrir ja fa uns anys, ho demostra amb total claredat.
ResponEliminaÉs impossible separar Morente de l'Alhambra i tots dos sentiments signifiquen moltíssim per a mi.
Gràcies de nou, Novesflors.
A més, quina coincidència tan subtil.