Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo
Tenia desig de mar i, al bell mig del matí, m'hi vaig endinsar una mica, tot just fins que l'aigua em cobrís els turmells. Portava el cor content, tant que vaig iniciar una dansa pensant que la mar es complauria. Ella, però, altanera i brava, em va acusar d'haver vingut a robar la llum reflectida en les seues aigües, la llum de la teua mirada, sense saber -oh gelosia que tot ho transfigura- que el teu esguard només brilla de vesprada, quan el sol del crepuscle daura la superfície marina.
Una cançó preciosa i una lletra molt poètica.
ResponEliminaUna imatge tan poètica amb el sol del crepuscle daurant la mar!!!
ResponEliminaUi aquest desig de mar, me´l conec bé.
ResponEliminaPrecioses les fotos, la cançó i les teves paraules.
precioses paraules.. i preciosa cançó..
ResponEliminaai el mar!, que tindrà que ens roba el cor..
si hagués de endur-me una cançó a una illa deserta, aquesta estaria a la llista.
ResponEliminaSempre m'emociona. El mar, la veu de la Mísia. Cantada per la Dulce Pontes és la meva predilecta.
Un petonet, novesflors.
Belles. La imatge de la mar, la cançó i les teves lletres.
ResponEliminaMolt i molt bonica la cançó...això confirma el que penso, que el portugués més que una llengua és poesia directament.
ResponEliminabellíssima cançó i interpretació. He passat un guster. Jo sempre tinc antull de mar.
ResponEliminaPreciosa la cançó i la lletra closa amb el teu poema.
ResponEliminaGràcies, Novesflors!
Un plaer llegir-te. !
ResponEliminaUna magnifica cançó. De vegades a la vida hi ha tanta bellesa i passió, qeu la gelosia també en vol prendre possessió...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge