Dins la llarga carta, a manera de memòries, que escriu Mata Hari de la presó estant, vull destacar el fragment del Càntic dels Càntics que hi inclou i que m'ha semblat especialment bonic:
"Vaig anar a Vittel, arriscant-me a tot per ell: la meva vida tenia un altre sentit. Cada nit, quan ens ficàvem al llit, recitava un fragment del Càntic dels Càntics:
De nit, al meu llit, he buscat l'amor de la meva ànima, l'he buscat i no l'he trobat. M'he llevat i he sortit a caminar pels carrers i les places de la ciutat, buscant l'amor de la meva ànima. L'he busct i no l'he trobat.
M'han trobat els guàrdies que feien la ronda per la ciutat i els he preguntat: "Heu vist l'amor de la meva ànima?"
Quan me n'he apartat, he trobat l'amor de la meva ànima. L'he agafat i no l'he deixat anar."
Paulo Coelho, L'espia
Una recerca amb final feliç i explicada amb belles paraules.
ResponEliminaVal la pena arriscar-se si alguna cosa ens diu que el final pot ser feliç... Cal ser valent, però. Molt belles paraules, Novesflors!
ResponEliminaEncara bé si l'ha trobat, que no és fàcil...
ResponEliminaPetonets.
L'ànima només es troba de nit, l'amor no ho sé ... potser de vegades.
ResponEliminaBon dia Novesflors
L'amor de l'ànima. L'amor de la vida...
ResponEliminaEn definitiva: l'amor.