. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Flocs de joia
Em vas dir que nevava
quan tenia en la ment mil llunes de febrer,
encara era de dia, el ple,
vaig oldre el cor i el fred que em regalaves
i et vaig seguir cofoia.
A dalt de tot, però, un sol radiant.
Vés per on,
vaig pujar a la serra cercant la neu
i vaig trobar les flors.
L´ametller sempre fa somriure l´hivern, com una enfarinada damunt turons baixos.
ResponEliminaQue bonica la neu i que bonics els ametllers florits!!!
ResponEliminaHas vist les dues coses i has fet el ple.
Un poema preciós, vas trobar una neu rosada amb olor de bon temps!!!
ResponEliminaPetonets.
Neva al cim de les muntanyes, neven flors a dins la vall; neva el goig, cofoi, a l'ànima... Noves flors al sol radiant!
ResponEliminapreciós
ResponEliminaL'ametller consola l'espera de la primavera. Mentre ens il·lusiona trobar neu a les branques.
ResponElimina