. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 28 de febrer del 2018

Història d'una il·lusió: HIVERN (IV)






M'ha calgut oblidar aquell temps
quan la llum durava sempre.
L'oblit duia la fosca posada
com un vestit arrapat a la pell.
Ara, la claror entre els núvols
il·lumina l'aigua i es multiplica.
Hi ha el reflex, com una escletxa de cel.
Entro amb pas pausat, com qui s'espera
sense aturar-se, en instants perduts en va.
El pas pausat, per acollir els dies
com el paisatge bell, que no es perd mai
i que se'ns va acostant...
                                                              Carme

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas28 de febrer del 2018, a les 23:20

    Gràcies, per posar aquest poema. Que lluny que em queda ja, això que vaig escriure... però el pas pausat sovint és un encert.

    ResponElimina
  2. Galionar1 de març del 2018, a les 16:24

    Sembla que fa molt que vam escriure els poemes, oi noies? Però el seu record se'ns va acostant cada vegada que llegim petites meravelles com aquesta!

    ResponElimina
  3. M. Roser2 de març del 2018, a les 20:38

    Que bonica la claror compartida pel cel i l'aigua...Els paisatges bells mai s'obliden sempre queden fixes en la memòria!
    El poema i la foto comparteixen bellesa!

    ResponElimina
  4. xavier pujol6 de març del 2018, a les 14:00

    Sempre hi ha hivern. L'amor fa que el fred no sigui tan intens.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)