. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 14 de febrer del 2018

Història d'una il·lusió: HIVERN (III)

Fotografia: Montse Galionar




Sempre parlem d'amor en la bellesa
en la pena i la por parlem d'amor
i en el cant que s'enlaira
i en els silencis.
Amb ulls de cor esguardem la tenebra
esguardem l'alba
esguardem tu
esguardem jo
esguardem tots
les solituds
l'enyor les mans
desolació
l'amor la veu
dura com una pedra que ens enfonsa
i la veu que il·lumina.
Tanquem la porta i ens despullem de tot
i caminem cercant en el poema
l'essència nua de la paraula nua.
                                                  


                                            Dora

6 comentaris:

  1. Galionar14 de febrer del 2018, a les 20:33

    No em cansaria mai de llegir-lo, Novesflors, aquest poema. És tot ell Amor.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas14 de febrer del 2018, a les 22:27

    Un plaer rellegir-lo, com sempre. I aquest final que em té el cor robat!

    ResponElimina
  3. xavier pujol15 de febrer del 2018, a les 18:50

    ador, roda, dora.
    Amor.

    ResponElimina
  4. Dafne16 de febrer del 2018, a les 10:50

    Quina meravella!!! Ens despullem de tot, i ens vestit d'amor!!!!

    ResponElimina
  5. M. Roser16 de febrer del 2018, a les 19:57

    En totes les circumstàncies de la vida podem parlar d'amor, que ens acarona sempre amb la seva tendresa.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog18 de febrer del 2018, a les 10:06

    Un poema esplèndid, coincideixo amb la Carme: el final és rodó.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)