. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 6 d’octubre del 2017

Història d'una il·lusió:TARDOR (III)




Un embolcall de la nostra claror,
entrava per la finestra.
Resplandor tafanera,
fa quatre dies que,  la delicada flor de l'hibiscus
ens atrapava la curiositat del detall ver,
groc-sol, i roig-robí a les entranyes.
A la mirada trobàvem el groc,
a la pell l'escalfor de l'astre càlid per sobreviure.

                                                         Marta

6 comentaris:

  1. M. Roser6 d’octubre del 2017, a les 19:18

    Un hibiscus molt bonic protagonista d'aquest preciós poema que ens parla d'una flor de tardor...
    Petonets, Dora i Marta.

    ResponElimina
  2. Elfreelang7 d’octubre del 2017, a les 13:36

    que belles paraules !enhorabona a totes !

    ResponElimina
  3. Galionar7 d’octubre del 2017, a les 16:50

    Que mai ens manqui aquesta escalfor a la pell; la del cos, la de l'ànima, i que ens ajudi a sobreviure!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas7 d’octubre del 2017, a les 19:20

    Aquest hibiscus és preciós i el poema també. El resplandor encara dura...

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog12 d’octubre del 2017, a les 16:30

    Realment són preciosos tots el poemes que comparteixes del vostre llibre a quatre veus. Va ser un encert!

    ResponElimina
  6. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 14:17

    Un poema precís de colors i sentiment.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)