. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 20 d’octubre del 2017

Quanta llum... i quin silenci



















 Nectari                                                                                                                     Josep Porcar




Primera magnitud

Quanta llum llum.
Quanta mà distància.
Quanta mirada llunyania.
Quanta absència exacta.
Quantes ombres s’emprova.
Quanta por filagarsa.

 Quanta veu no alça un pont.
Quants ocells dues ales.
Quantes formigues la nit.
Quantes nits un somni.
Quanta nit adormir-se.
Quants dits als ulls.

 Quin silenci.

                        



6 comentaris:

  1. Estranger20 d’octubre del 2017, a les 21:35

    Sensació d´insomni i pèrdua.

    Bonic vídeo.

    ResponElimina
  2. M. Roser21 d’octubre del 2017, a les 17:25

    Em quedo amb el silenci, enmig de la llum...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas22 d’octubre del 2017, a les 21:47

    Enlluernament, solitud, calma...

    ResponElimina
  4. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 14:14

    Un poema molt original... i sobretot bonic.

    ResponElimina
  5. Galionar28 d’octubre del 2017, a les 19:45

    Força abstracció en el poema, l'autor del qual sembla desbordat per una quantitat aclaparadora de sentiments i sensacions. És bonic i ple de musicalitat.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)