. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 29 de setembre del 2017

Història d'una il·lusió:TARDOR (II)

Fotografia: Marta Sempere


Desgranem les magranes i ens cauen robins.
Deixem de costat la pell trencada
i eixuta que ens ha embrutat els dits.
I mirem encisats la lluentor fresca i roent
que ens n'ha quedat, com un regal.
Prova'ls, no tinguis por!

Tasta el robí,
i tastem tots els tresors que tenim per descobrir.
I aleshores
besa'm de nou.
Veuràs com la pell és tot just
un embolcall de la nostra claror.

                                                  Carme

4 comentaris:

  1. M. Roser30 de setembre del 2017, a les 12:31

    Molt bonic, realment la magrana és una fruita que amaga petites pedres precioses...
    Petonets, Dora i Carme.

    ResponElimina
  2. Galionar5 d’octubre del 2017, a les 20:55

    Cada tardor nous tresors en forma de robí, o d'or vell, o de crepuscles màgics, enriqueixen les nostres hores calmes. Deliciosa tardor!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas7 d’octubre del 2017, a les 19:18

    A vegades cal descobrir els tresors amagats i no quedar-nos a la pell de les coses. Gràcies Dora, per dur-lo fins aquí.

    ResponElimina
  4. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 14:19

    Sempre és un plaer llegir els poemes de la Carme, aquí o a Moments.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)