Fotografia: Marta Sempere
De la tardor
del silenci i l'oblit
dels esclata-sangs vers, les nous i les castanyes
de la malenconia, l'enyor, la pèrdua i el somni
del raïm i dels caquis, del crac-crac de les fulles
de la terra
del vi
dels arbres de foc que ens habiten
del vent que ens despulla les tristeses
de l'or fosc del bosc i les nostàlgies porpra
desgranem les magranes i ens cauen robins.
amb tant rebombori dels dies històrics que estem vivint ...ara llegir el poema almenys m'ha donat pau gràcies
ResponEliminaAquest darrer vers em va enamorar des del primer moment...
ResponEliminaM'agrada molt veure poemes esparsos així, en solitari, d'aquest llibre, perquè així puc assaborir-los sense que cap més poema li faci ombra. Aquest és deliciós!
ResponEliminaPreciós Dora...Un poema homenatge a la tardor " la tardor del silenci i l'oblit"!!!
ResponEliminaPetonets.
ResponEliminaEs nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.
Bona tarda Novesflors.
Un poema magnific, la tardor entre per tots els sentits.
ResponEliminaQuina inspiració aquesta tardor que ens dibuixes tan poèticament, amb totes les sensacions i fruits propis d'eixa estació.
ResponEliminaDora, em lleve d'hora per viure-la.