. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 7 de juny del 2017

Sortir de la foscor



Alça't al dia
penjolls d'heura repunten
la balconada.
L'habitació t'aboca
a un camí d'esperança.



Carme diu:

M'alço al dia.
La balconada em canta
murmuris d'heures.
Els peus, des de la cambra,
petgen clarors a l'aire
Xavier diu:

Quan neix el dia
s'estén per la barana
i no mandreja.
Cap el carrer una planta
frega el cap dels veïns.

5 comentaris:

  1. M. Roser7 de juny del 2017, a les 19:37

    Un camí d'esperança que podras seguir carrer enllà, si llisques per l'heure de la balconada!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Glo.Bos.blog8 de juny del 2017, a les 12:27

    Una heure lliure, sense paret on arrapar-se, buscant a l'aire un camí a l'esperança.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas8 de juny del 2017, a les 13:20

    Resposta inevitable, amb una abraçada que l'acompanya: doble

    M'alço al dia.
    La balconada em canta
    murmuris d'heures.
    Els peus, des de la cambra,
    petgen clarors a l'aire.

    ResponElimina
  4. xavier pujol11 de juny del 2017, a les 9:46

    Quan neix el dia
    s'estén per la barana
    i no mandreja.
    Cap el carrer una planta
    frega el cap dels veïns.

    ResponElimina
  5. Galionar15 de juny del 2017, a les 16:34

    Tanka a trenc d'alba. Una manera de fer el dia encara més engrescador!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)