Que lluent el verd
de gotes guarnit,
de pluja o rosada
al mig de l'estiu.
Les fulles d'acant
mandregen al sol.
L'estiu els fa caure
tiges i colors.
Travessa el dragó
ran de la paret.
Riuen les hortènsies
amb tons diferents.
Tu, jo i l'estiu,
(és un temps que ens tempta).
Tastarem les hores
perfumats de menta.
Carme
Un poema lleugeret, devia ser per la calor, o potser per la manca de ritme de l estiu, que semblava que tot se ns encallava.
ResponEliminaGràcies un cop més per compartir aquest projecte.
Molt bonic Carme i Novesflors, jo ja n'he fet un tast, d'aquest estiu amb gust de menta i m'ha deixat perfumada...
ResponEliminaMoltes gràcies a les dues, ha estat un plaer.
Amb el retorn de la calorada és un plaer retornar als records de quan escrivíem aquests poemes d'estiu. No sé si lleugeret, Carme, però sí que molt agradable. Gràcies, Novesflors!
ResponEliminaJo el trobo molt bonic el poema: refrescant, juganer.
ResponEliminaM'agrada.
molt poètic i estiuenc quin projecte ? ostres he de cercar el que és
ResponEliminaQuina delícia! Imatge i poema fan de bon entrar a l'estiu.
ResponElimina