Imatge: Ivan Goryushkin-Sorokopudov
Cada any, quan sent la primavera que s'acosta
em recull tota jo, a la manera del caragol
mes no penseu que m'adorm, ni que descanse, no
més aviat faig camí, per aquelles senderes
florides i espinoses que camine sense ulls
per mor i per designi de les paraules
només per les paraules, que són la clau del món
fins que un esclat de versos enceta un nou camí.

Bona recerca de mots i versos...
ResponEliminaI quina manera més bella d'explicar-ho!
I com desitgem que s'esdevingui aquest esclat de versos, Novesflors, i així poder llegir-te encara més!
ResponEliminaUn esclat de versos, com un esclat de flors...Preciós!
ResponEliminaPetonets.
benvinguda primavera doncs....bellíssim poema
ResponEliminaQuins camins tan bells i florits que en proposes, Novesflors. Estem impacients per recórrer-els de la teva ma.
ResponEliminaQuina bellesa aquest camí, amb versos a banda i banda. Talment floretes. Noves floretes.
ResponEliminaPreciós poema, ple de bellesa i color, talment com l'estació en la que ens trobam :)
ResponElimina