Tasta'm els versos com tastes un bon vi
després trastoca'ls, fes-los ben teus, a mida
del teu fet fràgil, escriu-los olorant-los,
paladejant-los, com delícies de vida
i tot seguit ofrena'ls a altres ulls
altres mirades s'uniran al gran àpat
i altres sabors irrompran, i altres veus
ressonaran en oïdes profanes
sota les pedres, penjades a les branques
ací i allà, amb el tremp de les ones
sàvies paraules que en qualsevol racó
hauran donat sentit a l'existència.
Llegint-te i rellegint-te, com qui tasta un bon vi, et beuria tota ... d'un glop!
ResponEliminaBona nit Novesflors.
me'ls bec tots i cadascun!
ResponEliminaJo el bon vi no, però dels versos m'encanta fer-ne un tast de molts ceps( poetes) diferents...
ResponEliminaBon vespre, Novesflors.
Jo també prefereixo tastar i més que tastar els teus versos... em deixaré el vi per altres ocasions.
ResponEliminaTastaré el vi i les sàvies paraules m'explicaran els petits secrets de l'existència.
ResponEliminaNèctar deliciós els teus versos, Novesflors. Qui els tasta en queda subjugat per sempre!
ResponEliminaAhir per dinar vam acompanyar-nos d´un bon Lambrusco ben fred, un vinet italià de baixa graduació. Llegint aquests versos m´ha retornat el seu sabor dolç i finament agullat, d´aquells que el paladar accepta sense la solemnitat d´un gran reserva, però recorda amb la lleugeresa de l´aire aquest que corre vora les onades a les vesprades d´estiu.
ResponEliminaQuina invitació tant temptadora! Versos per paladejar, poemes per assaborir... Un plaer al nostre abast. Gràcies.
ResponEliminaEn el seu dia em vaig perdre aquest tast.
ResponEliminaUn vi d'una bona versada.