75 anys que ens falta el poeta
Dos especies de manos se enfrentan en la vida,
brotan del corazón, irrumpen por los brazos,
saltan, y desembocan sobre la luz herida
a golpes, a zarpazos.
La mano es la herramienta del alma, su mensaje,
y el cuerpo tiene en ella su rama combatiente.
Alzad, moved las manos en un gran oleaje,
hombres de mi simiente.
Miguel Hernández
Les mans ens diuen tantes coses...Que bé que ho expressava el poeta. A mi m'agraden molt "Las nanas de la cebolla"...
ResponEliminaPetonets.
Que preciós això que diu de les mans... "herramienta del alma, su mensaje"
ResponEliminaÉs de justícia recordar sempre aquest poeta. Per compensar els anys que ens el van amagar.
ResponEliminaUn bonic i just homenatge a un home que va patir molt i que ens ha deixat una poesia que emociona.
ResponEliminaGràcies per recordar-lo!
75 anys d'absència, i gràcies al miracle de la poesia romandrà molts anys més viu entre nosaltres!
ResponEliminaúltimament se'm passen per alt tots els aniversaris dissortats ... setanta-cinc ja? gran i dissortat poeta que va patir en vida i en mort...
ResponElimina