Imatge: Ori Gersht
Arran de març
vam desfer l'encanteri de la pena,
miràrem la clepsidra
com gotejava un temps quasi infinit
ens va semblar,
talment la joia del ball dels ametllers
alliberant els pètals gloria endins
d'aquella primavera victoriosa,
i a poc a poc, després, vingué l'estiu
i un autumne privat que ens acollia
en un llit de paraules i silencis.
Cara a cara, ulls a ulls
vam desfer la presó de la tristesa,
i l'ombra de l'hivern
ens va arribar serena.
Desfer l'encanteri de la pena, a dues veus, segur que és molt millor encara! Un poema preciós, del qual jo també m'enduria algun vers...
ResponEliminaGràcies per l'aclucadeta d'ull, novesflors!!!
Sí, de vegades la pena ens captiva i, sembla ser, que no podem sortir-ne. Sense esperar-los després arriba la força dels colors, de les olors, dels sentiments i les emocions, i aquest encanteri s'esvaeix per omplir-nos el cor de primavera.
ResponEliminaRecomençar de bell nou i tornar a refer el camí.
ResponEliminaUn deliciós trajecte per les quatre estacions, saben extreure de cada una la seva força guaridora. M'encanta, Novesflors!
ResponEliminaPreciós aquest poema , elegia de les quatre estacions...
ResponEliminaÉs com una pluja de colors esgavellada, que algú ha plasmat en el quadre!!!
Petonets , Novesflors.
Jo hi veig una encertada -i molt bella- metàfora de la vida.
ResponEliminaUn poema preciós, Noverflors!
un encanteri no desfet sinó molt ben fet gràcies!
ResponEliminaTot i que la primavera diuen que és propícia a la depresió, jo penso que també és bona per agafar nova embranzida, com ho fan les flors i la natura. I així amb nova empenta arribar a la primavera següent.
ResponEliminaUn poema que fa de bon llegir Novesflors.
ResponElimina