La poesia
plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.
Antònia Vicens
Un bon dia per celebrar-ho. M´ha agradat el poema, tot i que potser és més per llegir al caliu d´un bon foc.
ResponEliminaFeliç primavera, Novesflors.
Que no falti mai la poesia a les nostres vides, Novesflors, i que tots els dies la tinguem per amant.
ResponEliminaUn bon homenatge a la poesia amb aquest esclat de poètic, ple de profunditat...
ResponEliminaPetonets.
Seguirem amb la poesia la resta de l'any.
ResponEliminaAquest poema encén les ganes d'escriure poesia.
ResponElimina