La seua veu profunda ens transportava des de la seua fondària més pregona fins a les nostres fondàries, les pròpies, cadascú la seua, en un viatge interior poètic que ara, que ens ha deixat, tornem a fer, immersos en la seua música i les seues paraules.
Ací, una cançó del seu darrer disc. Bon viatge, Cohen, fins sempre.
No el tenia gaire conegut. Només el seu "Dance" correspon a un temps intens dins de la meva història d'afectes, i sempre serà recordat per això.
ResponEliminaPreciós. El recordarem.
ResponElimina"He perdut un telèfon que feia la teva olor..."(Esperant Marianne).
ResponEliminaBona nit Novesflors.
Novesflors, has encertat plenament les paraules, una vegada més, i que també una vegada més puc fer meves. Fins sempre, Leonard!
ResponEliminaEncara no havia sentit aquesta cançó... em falta aquest darrer disc. Fins sempre Leonard Cohen!!
ResponEliminaGràcies Novesflors. Sóc dels que només conec les antigues i semi-antigues del Cohen.
ResponEliminaEscoltarem el que ens proposes i així ens acomiadarem de la seva persona, però no pas de la seva música ni els seus poemes.
M'ha encantat aquesta cançó, Novesflors. I també veure la seva evolució des de jove. No l'havia seguit massa, però ara ja li conec unes quantes cançons i m'agraden molt.
ResponElimina