Tai-txi a la muntanya, pel que veig, amb aromes de flors, i la vista portentosa de la badia que té unes flors ben rares i ben altes que se li han plantat com ocells voraços. Benidorm, em sembla. Salut i poesia!
El que té d'avantatge arribar tard és que les preguntes de compromís ja estan fetes. En aquest cas, no hi ha dubte. Encantada de conèixer-te, de cara, Novesflors. Jo no he passat del ioga, però sí, sí, el tai-txi el tinc pendent.
Encantada de conèixer-te! És un plaer posar-te cara. Feu molt de goig totes dues, tan somrients i relaxades. El tai-txi diuen que és genial, a veure si jo m'animo...
Això es diu no donar-ne ni una!-p Vaig passar un parell o tres de mesos a Alacant, però confinat a una caserna -a Rabassa, ja no deu existir-. Tot i així, recordo un bany molt agradable en aquesta platja, però no recordava que hi haguessin edificis tan alts a la vora. Idealitzacions de la memòria...
Halaaaa, això no es fa! :) Una vegada que veig una foto teva, i ara no sé que ets de les dues! Pistes, per favooor!
ResponEliminaI una abraçada!
He,he,a veure qui ho endevina.
ResponEliminala floreta rosa del barret és la pista???
ResponEliminavinga va.. digues si fred o calent...:)
Ben encaminada, Lolita.
ResponEliminaEs nota que heu fet tai-txi, perquè se us veu molt relaxades...Jo diria que ets la de la flor al barret, que fa joc amb el nom!
ResponEliminaPetonets.
Jo també crec que ets la de negre...
ResponEliminaQuina enveja que em fa això del tai-txi!!! M'agradava tant i ara no trobo la manera ni el grup adequat...
I jo n'estic més que convençuda que ets la que vesteix de negre!
ResponEliminaUna abraçadeta novesflors!
A vore si quan vaja a Alacant mos fem un abraç de veres!
!!! :-)))
ResponEliminaPer fi la flor que tant admiro. Em fas somriure de cor.
Petonarros, estimada.
Tai-txi a la muntanya, pel que veig, amb aromes de flors, i la vista portentosa de la badia que té unes flors ben rares i ben altes que se li han plantat com ocells voraços. Benidorm, em sembla.
ResponEliminaSalut i poesia!
El tai-txi el fem a la platja. A la serra vam pujar després del tai-txi. És Alacant.
ResponEliminaEl que té d'avantatge arribar tard és que les preguntes de compromís ja estan fetes. En aquest cas, no hi ha dubte. Encantada de conèixer-te, de cara, Novesflors. Jo no he passat del ioga, però sí, sí, el tai-txi el tinc pendent.
ResponEliminaEncantada de conèixer-te!
ResponEliminaÉs un plaer posar-te cara.
Feu molt de goig totes dues, tan somrients i relaxades. El tai-txi diuen que és genial, a veure si jo m'animo...
Això es diu no donar-ne ni una!-p
ResponEliminaVaig passar un parell o tres de mesos a Alacant, però confinat a una caserna -a Rabassa, ja no deu existir-. Tot i així, recordo un bany molt agradable en aquesta platja, però no recordava que hi haguessin edificis tan alts a la vora.
Idealitzacions de la memòria...
Ara que et veig, et saludo !
ResponElimina