. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 5 de maig del 2015

Recança


Imatge: Victor Nizovtsev




Marxa amb recança
el mot que tu em deixares.
L'ona el retorna.





(a propòsit d'un haiku de Carme Rosanas)






 
Carme diu:

Retorna sempre.
Envoltat de misteri.
Entre silencis.



Glòria diu:

Entre les ones
cerco paraules blaves,
trobo silencis.



M. Roser diu:

Ones d'escuma
bressolen la paraula.
Ja no està sola.

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas5 de maig del 2015, a les 19:00

    Retorna sempre.
    Envoltat de misteri.
    Entre silencis.

    ResponElimina
  2. Maijo Ginovart 6 de maig del 2015, a les 15:30

    És molt bo, m'encanta!

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog7 de maig del 2015, a les 0:46

    Entre les ones
    cerco paraules blaves,
    trobo silencis.

    ResponElimina
  4. Consol7 de maig del 2015, a les 17:17

    Una recança que va i ve.

    ResponElimina
  5. M. Roser7 de maig del 2015, a les 20:17

    Ones d'escuma
    bressolen la paraula.
    Ja no està sola.

    Preciosa foto que acompanya el bell haikú...
    Petonets


    ResponElimina
  6. onatge14 de juny del 2015, a les 19:07

    El teu mot es va fer paraula…,
    l’eco del teu accent encara
    m’escriu a l’ànima...

    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)