MARE

–Mare... hola, mare, com estàs?

–(Mar, quin regal, oir la teua veu!)

–Acabe de parlar amb el pare. M’ha dit que estàs molt bé, i que teniu una nova assistenta.

–(Sí, és cert.)

–M’ha dit que es manté a distància però que et cuida bé, que li sembla que t’agrada. 

–(Sí, m’agrada perquè és discreta. No fa cap pregunta que espere resposta.)

–Jo també estic molt bé.

–(M’alegre, filleta.)

–Aquest cap de setmana passat he anat al Montseny, saps? Amb un amic.

–(Ho esperava. D’un moment a un altre. Fa temps que ho espere.)

–És una zona meravellosa, intensa.

–(És una zona que m’ha semblat meravellosa perquè anava amb ell. Hi he viscut moments d’una intensitat indescriptible).

–Hi ha pins i alzines al voltant de la casa. A les hores de sol les ombres t’arreceren i l’airet minora la calor i t’ompli de flaires.

–(Les hores de sol no importen si estic amb ell, arrecerada per l’ombra dels pins i les alzines que temperen l’ambient i mouen el brancatge per minorar-nos la calor i envair-nos amb les flaires de la serra.)

–I hi ha un silenci... És com si els arbres estigueren pendents de tu, escoltant el que dius, recollint les paraules i escampant-les pel jardí. M’encanta.

–(Els  arbres  escolten silents, esperen a l’aguait les nostres paraules d’amor, senzilles i tendres i les repeteixen amb les fulles que conten la nostra història, de branca en branca, fins que tots els pins i les alzines i les pinyes caigudes la coneixen. He conegut l’amor i he restat encantada.)

–I a la nit... que bé he estat a la fresca amb els grills com a fons, que bé canten els grills a les nits de l’estiu!, i la lluna, altíssima, sobre els pins.

–(I la nit... ah, la nit! Com m’ha envoltat la fresca i quina ardor al pit. Que bé canten els grills, joglars de la nit en la cort de l’Amor, a l’estiu, i la lluna, tan alta sobre els pins i la nit, enviant llum de nacre i ell i jo sota els pins i la nit.)

–La casa és enorme i antiga però molt ben cuidada. Hi ha una part que ha estat reformada, de segur, els banys per exemple, però no tenen un aire modern que desentone amb el conjunt. És una casa preciosa (i ha albergat les nostres nits d’amor.) Té un pati amb un paeller (la meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer) i he menjat xulles de corder rostides, a la brasa, millor que en un restaurant (de la figuera i la parra i la flor de taronger.)

–M’alegre tant que estigues bé!

–(M’alegre tant de veure’t tan feliç.)

–Ara a l’agost... no sé què fer... potser tancaré una setmana la galeria i em desentendré un poc.

–(Oh, sí, filla! Pren-te una setmana de vacances. Vine una setmana a casa. Et trobe a faltar tant..)

–No és que estiga cansada, ara per ara no ho estic, però si puc, m’agradaria tornar al Montseny, per passar uns dies.

–(Oh, Déu, quin desencís, quina aspra solitud, oh quina desventura sense altra que la iguale!)

–Tu què dius?

–(Oh, sí, filla! Vés al Montseny, amb les alzines i els grills i els pins i omple’t d’abraçades, que l’amor fuig igual que el temps. Tempus fugit.)

–És que aquesta vegada com que ha coincidit que era lluna plena... Ha sigut fantàstic però m’he quedat amb ganes de veure les nits amb foscúria total (una experiència sublim sota la lluna plena però ara anhele foscor en les nits amoroses.) Pense que els estels sortiran a milers i lluiran com no ho fan ací a la ciutat. Deu ser una meravella.

–(Deu ser una meravella colgar-nos d’estels tots dos. Sortiran a milers per contemplar-nos. Lluiran per ell i per mi, sobre els pins, en un cel transparent que se sent captivat per tots els amants i als confins de la serra tots els enamorats es besen i s’estrenyen.)

–Mare, estic contenta de parlar amb tu.

–(Jo també, filla, molt contenta.)

–Et tornaré a telefonar aviat.

–(Adéu, filla. Que els estels et guien.)