–Mare... hola, mare, com estàs?
– --------------------------------
–Acabe de parlar amb el pare. M’ha dit que
estàs molt bé, i que teniu una nova assistenta.
– --------------------------------
–M’ha dit que es manté a distància però que
et cuida bé, que li sembla que t’agrada.
– --------------------------------
–Jo també estic molt bé.
– --------------------------------
–Aquest cap de setmana passat he anat al
Montseny, saps? Amb un amic.
– --------------------------------
–És una zona meravellosa, intensa.
– --------------------------------
–Hi ha pins i alzines al voltant de la
casa. A les hores de sol les ombres t’arreceren i l’airet minora la calor i
t’ompli de flaires.
– --------------------------------
–I hi ha un silenci... És com si els
arbres estigueren pendents de tu, escoltant el que dius, recollint les paraules
i escampant-les pel jardí. M’encanta.
– --------------------------------
–I a la nit... que bé he estat a la fresca
amb els grills com a fons, que bé canten els grills a les nits de l’estiu!, i
la lluna, altíssima, sobre els pins.
– --------------------------------
–La casa és enorme i antiga però molt ben
cuidada. Hi ha una part que ha estat reformada, de segur, els banys per
exemple, però no tenen un aire modern que desentone amb el conjunt. És una casa
preciosa. Té un pati amb un paeller i he menjat xulles de corder rostides, a la
brasa, millor que en un restaurant!
– --------------------------------
–M’alegre tant que estigues bé!
– --------------------------------
–Ara a l’agost... no sé què fer... potser
tancaré una setmana la galeria i em desentendré un poc. No és que estiga
cansada, ara per ara no ho estic, però si puc, m’agradaria tornar al Montseny,
per passar uns dies.
– --------------------------------
–Tu què dius?
– --------------------------------
–És que aquesta vegada com que ha
coincidit que era lluna plena... Ha sigut fantàstic però m’he quedat amb ganes
de veure les nits amb foscúria total. Pense que els estels sortiran a milers i
lluiran com no ho fan ací a la ciutat. Deu ser una meravella.
– --------------------------------
–Mare, estic contenta de parlar amb tu.
– --------------------------------
–Et tornaré a telefonar aviat.
– --------------------------------
Curiós, és una conversa preciosa i només hi ha una veu. Els silencis de la mare la fan tan present que parlen per si sols...
ResponElimina
ResponEliminaSí que ho és, i et fa imaginar el que diu la mare per a què la filla es vagi explicant així.
L.la imatge també m'agrada, hipnotitzen els vestits de fum.
D'acord amb aquestes noies que han comentat abans que jo...
ResponEliminaUna conversa preciosa, exactament així, preciosa, real com la vida mateixa i demostra una actitud molt bonica per part de la filla que parla a la mare... podem imaginar el que diu la mare o podem imaginar també que digui el que digui, la filla li contesta d'aquesta manera, per estimació i per voluntat de fer-ho.
T'aplaudeixo aquesta conversa, Noves Flors, M'h agradat molt.
A mi també m'ha agradat molt, intueixes perfectament que deu dir la mare...Ai, aquesta casa del Montseny, m'agradaria passar-hi una temporadeta, sigui amb lluna plena o amb el cel ben estrellat!
ResponEliminaPetonets boscans.
I en cas que no trobés la veu la mare, la filla sap parlar per totes dues... Emocionant, bellíssima, màgica conversa!
ResponEliminaUna abraçada!
Hi ha poques filles com aquesta! Sembla que ja en té prou sabent que la mare hi és a l'escolta. Llegir aquesta conversa fa que imagini i em faci la meva pel·lícula.
ResponEliminaLa imatge ho arrodoneix. M'encanta.
Monòleg ...i diàleg!
ResponEliminaHi ha algú a l'altre costat del fil? Si més no, l'absència, o el record, o el desig del qui parla.
Com un jardí on germinen les paraules, com una nit de lluna plena esperant els estels que ella mateixa cega amb el seu resplendor. L'amor en paraules dites al vent, o a les ones que cada dia del món creuen els milions i milions de canals de comunicació que, invisibles, ens envolten.
Jo no sé si és monòleg o diàleg les paraules de la noia. Però si que s'intueix que és una filla que estima a la mare.
ResponEliminaVenen ganes de anar al Montseny en una nit de lluna nova a veure els estels.
Que aquest diàleg no s'interrompi mai, que es mantingui a la nit. l'hora de les confidències.
ResponElimina