René Magritte
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)
Quanta passió!!!
ResponEliminaContundent el poema i el seu cant al desesper de l'amor...!
ResponEliminaUna abraçada.
Preciós.
ResponEliminaBesets, novesflors :)
Quin poema més apassionat. No he llegit gaire a Rilke, serà qüestió de posa-hi remei.
ResponEliminaVeig que Vinyoli com a traductor també és mereix que ens trèiem el barret.
Gràcies per compartir-lo, Novesflors
JAM POÈTICA EN HOMENATGE A JOAN VINYOLI
ResponEliminaBar de la Fundaciò L'Olivar (Ventalló)
Dissabte, dia 8 de Novembre a les 12 l'hora del vermut, el dia abans del 9N 2014.
Bona nit Novesflors:)
Així penso que dos esperits també es poden estimar...Perquè sembla un amor més enllà de la mort...
ResponEliminaPetonets.
Encara les paraules.
ResponEliminaMalgrat tot.
Ah, Rilke, quantes pàgines memorables...Poemes, cartes, articles, Els quaderns de Malte...
ResponEliminaSensibilitat i saviesa.
La passió en estat pur. I Vinyoli apropant-nos Rilke.
ResponEliminaUna abraçada, novesflors.
ResponEliminaEl nostre penúltim mot
podria ser un mot de misèria,
però davant la consciència-mare
el darrer serà bell.
( de Rilke, també )