Imatge (fragment): en desconec l'autoria
Vaig acudir al riu on baixava la lluna
circular, lluminosa, mudada, refulgent
vaig intentar, tossut, capturar-la amb un cove
tot regalimant aigua que em regava els cabells
em vaig dir sí que puc, he de poder i puc
obtús, li vaig crear un cau impenitent
on deixés llum de plata a recer de l'oblit
ah, la lluna, la vida, com espoltia l'aigua...
Però no hi ha recers d'argent per als amors
no sé ni si hi ha amors, o si són solituds
o pors engalanades que naden en mar brava
a mercè de les ones, agafant-se a les roques
per defugir embats i allunyar els naufragis
agafant-se a les mans, cercant la llum del sol.
¿I l'autoria del poema? ¿És anònim? Des de l'home-llop fins els músics romàntics la lluna exerceix la seva influència: marees d'aigua, marees de sang.
ResponEliminaSalutacions lunars.
Quina bona descripció dels amors. Té una tendresa especial malgrat el dubte en l'existència de l'amor.
ResponEliminaSort que ningú la pot agafar la lluna sinó, com ens ho faríem els altres, emmalaltiríem d'enyorament!
ResponEliminaPetonets de lluna.
Olga, si no especifique l'autoria del poema és perquè l'he escrit jo.
ResponEliminaSalutacions lunars a tothom, avui, lluna plena.
És sensacionalment bell el poema, Novesflors. Dono per fet que és teu; corregeix-me si m'equivoco. M'hi veig en les seves paraules, en la seva reflexió sobre l'amor, les solituds, les pors que cerquen refugi a les roques...
ResponEliminaPer cert, que a la gent de Vilanova ens diuen llunàtics perquè segons la llegenda un mariner volia pescar la lluna amb un cove...
Una abraçada, poeta!
ResponEliminaPer aqui la lluna és molt difosa avui, misteriosa de calitja...del riu al mar jugant amb l´aigua la lluna, sempre impenitent...mai s´oblida res mirant la lluna, sobretot els amors...m´ha anat bé llegir el poema...gràcies
( auuuuuuuuuuuuu )
Bona nit de lluna plena
Ah, per cert, et traspasso un petit conte sobre llunes que em van incloure en un comentari, ja fa un temps :
ResponEliminahttp://youtu.be/uccSxfeKvXM
ResponEliminaVaja, han esborrat el video...però hi han còpies...
https://www.youtube.com/watch?v=KO-RCzHhwPs
preciós poema ......és teu?
ResponEliminaSI, ES MEU.
ResponEliminaEl teu poema fa honor a la lluna tan màgica que aquests dies embelleix la nit.
ResponEliminaPreciós, Novesflors!
És preciós!
ResponEliminaLa lluna ha estat sempre inspiradora per als poetes i per mi que només sóc prosista, també. Preciós el poema i deixa'm presumir que quan l'he començat a llegir he pensat que era teu. Una història que no és pas poètica, però m'ha vingut al cap ara: Quan era petita tenia un conte d'aquells troquelats que es deia "el osito que se comió la luna"
ResponEliminaTinc ordinador nou i se m'ha fet la pàgina tan petita que no he pogut acabar el comentari. Res, simplement que l'osset també volia capturar la lluna.
ResponElimina