Michael Creese
T'escric des de l'impacte que em produeix
una fotografia de nina, la rialla, l'esguard.
En la innocència dels anys passats,
de la infantesa,
des de la permeabilitat de les sensacions,
les emocions, el caliu als porus de la pell,
l'escalfor al moll dels ossos.
Tanmateix des de la cadència musical
d'un temps que ha anat transcorrent,
des del compàs, la coma, la pausa.
O sigui des del meu passat,
des del meu present d'avui i d'ara,
d'aquest minut precís en què acompanyo
llapis per a l'escriptura.
T'escric en un jardí boscà
que ara és meu, ple de bardisses;
des d'aquest anar polint i anar escombrant
les fulles seques
per deixar pas al verd serè que vindria a ser
-a efectes de memòria interiorment confegida-
un verd obert.
Marta Sempere, Fils de vidre
Presentació: 24 d'abril
Biblioteca Tecla Sala d'Hospitalet
19:30 h
Gràcies per aquest post...ompli els meus pulmons.
ResponEliminaUna abraçada.
Un poema preciós d'una noia que no coneixia, potser és perquè és novella...Estaré al cas de la presentació del poemari.
ResponEliminaPetonets, de capvespre.
M. Roser sí que la coneixes, crec, almenys coneixes el seu blog:
ResponEliminahttp://fanalblau.blogspot.com
Gràcies per la complicitat i per fer arribar la meva poesia al teu espai poètic, novesflors.
ResponEliminaT'ho agraeixo.
Exquisit!
ResponEliminaLa Marta escriu molt bé.
ÉS un llibre preciós...
ResponEliminaM'ha encantat el poema de Marta Sempere, no la coneixia, ara aniré al seu bloc. I la pintura de Michael Creese és una meravella.
ResponEliminaSalut
Quina meravella aquest poema! La Marta és una poeta exquisida.
ResponEliminaUna abraçada.
osti! brutal i meravellós poema! touche!!! no crec que hi pugui anar per motius laborals però ben segur que no pararé fins aconseguir el llibre! gràcies pel tast!
ResponEliminaLlegir aquest poema a mitja tarda omple la resta del dia.
ResponEliminaFita
Bon llibre, aquest, cal que l'acompanyem tots en la seva arribada al món.
ResponElimina