Limeunhee
Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.
(Itineràncies poètiques abril 2014)
Tot i que ja coneixia el poema, m'agrada llegir-lo aquí, recordar-lo i sobretot, sentir que hi ets... Que el teu blog torna a bellugar.
ResponEliminacrec que ja l'havia llegit però fa goig altre cop.....
ResponEliminaUna delícia de poema, Novesflors! Celebro que el maig hagi arribat abans d'hora al teu espai! :)
ResponEliminaUna abraçada!
I la primavera és tota una joia, al mar, vestida d'escuma blanca i a la muntanya guarnida amb tots els clors de les flors...
ResponEliminaPetonets.
Paraules que es fan imatges en aquesta primavera inspiradora. M'ha agradat molt.
ResponEliminaQuin poema encantador!
ResponEliminaJa em va encisar a les itineràncies.
M'ha agradat tornar-lo a llegir.
:)
Són moltes les veus acolorides que surten dels geranis aquesta primavera: entre elles, el teu poema.
ResponElimina