. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 9 d’abril del 2014

Cansada de morir

La poesia potser no és gran cosa, 
però la intempèrie és més dura sense els versos.

Joan Margarit







Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
deia sense saber-ho -o potser ho albirava
que ell mateix era gran, i poeta
però estava cansat
amb aquest cansament de la vida
i la mort
i els versos adorables, perfectes, primmirats
i els filosòfics
i els tardorals
i arribava l'hivern, que sempre arriba
gèlid com ànima abatuda.

Jo en canvi estic cansada de morir
potser per això ara  -permeteu-me-
vull pensar en un altre -aquell de la intempèrie-
un generós recer, l'escalf dels versos.


(Itineràncies poètiques octubre 2013)

11 comentaris:

  1. Recordo molt bé aquest poema de les itineràncies de l'any passat, perquè ja llavors em va impactar per la seva bellesa. Sí, hi ha versos que proporcionen escalf a qui hi entra en contacte, i els teus en són un bon exemple.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Penso que els versos sovint fan companyia, en això rau una part de la seva raó de ser, de la seva bellesa...
    La primavera, un bon moments per intentar renéixer; qualsevol recer serà agradable si hi ha poesia!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Hi ha coses que no podem expressar-les de cap manera sense fer-nos un mal irreparable. És per això que va néixer la poesia.

    ResponElimina
  4. He mort una mica llegint aquest poema... fins que m'he adonat que l'ha escrit una persona viva.
    Estem vius, i la vida no ens cansa!!

    Fita

    ResponElimina
  5. El sofriment que expresses m'aclapara Tens per acompanyar-te, Novesflors, els propis versos, els d'altri, els blogaires i els seus comentaris, segur que hi ha més companyies en la teva vida. Si pots, deixa entrar la primavera, ara que encara és aquí.

    ResponElimina
  6. Molt bones i encertades paraules per expressar aquest sentiment tan vital com és la poesia encarnada en la persona.

    ResponElimina

  7. Cada dia es mor un poc i l'art ens és conhort a desgrat del fred del vers.

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
  8. Les orenetes ha tornat una altra vegada.Ara és el moment de mirar i escoltar el silenci del del sentit de la vida.
    Diumenge de onades.!!

    ResponElimina