T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
Joana Raspall
(1 de juliol, 1913 - 4 de desembre, 2013)
M'agrada trobar posts d'homenatge a la Joana...Qui m'ho havia de dir, si només feia cinc dies que havia estat amb ella, però se n'ha anat feliç, sentint-se estimada. Ara farà poemes pels angelets.
ResponEliminaPetonets, una mica tristos.
Avui ens sentim una mica més orfes; la Joana va esperar que es clogués el seu any per marxar a fer poemes més enllà dels estels... Sempre la recordarem.
ResponEliminaLa mort de la poeta Joana Raspall és ben trista; li tenia un carinyet especial. La seva longeva vida crec que haurà estat un regal per ella, com també ho ha estat per a nosaltres.
ResponEliminaHa mort però ens deixa el llegat de la seva poesia.
Continuarem llegint-la i tal vegada, en el silenci de la nit, amb la seva poesia a les mans, a les vesprades de fred, tinguem la sensació que acaba de passar una angeleta...
Que maco és aquest poema! Gràcies per dur-lo fons aquí... Em sembla que jo també el posaré. Repetit.
ResponEliminaper sempre....
ResponEliminagràcies ...bona tria per homenatjar-la
Ai, la Joana que ens ha deixat!
ResponEliminaLa recordarem sempre amb els seus poemes tan tendres!
La flor que es colltorça si es queda sola en el vas...
ResponEliminaUna mica colltorçats ens quedem, sens dubte, amb la seva pèrdua. però queda l'esperança i la certesa que noves flors sorgiran. mestressa de la poesia i mestressa de cor, ha sabut impregnar de poesia moltes noves generacions.
Preciós preciós...
ResponEliminaUn homenatge molt merescut.
ResponEliminaSalutacions.
ResponEliminaReconec no conèixer l'obra de la Joana Raspall però aquests poemes que he anat llegint els darrers dies m'han agradat molt.
És que ... no sempre floreixen roses dins del pit.
Bon dia Noves flors.
L'esperit dels poetes plana sempre sobre nosaltres, així sia.
ResponElimina