Preguntei ãs violetas
Se não tinham coração,
Se o tinham, porque escondidas
Nao folhagem siempre estão?
Ai as almas dos poetas
Não as entenden ninguém
São almas de violetas
Que são poetas tambén
Andan perdidas na vida
Como as estrelas no ar
Sentem o vento sofrer
Ouven as rosas chorar
E eu que arrasto amarguras
Que nunca arrastou ninguém
Tenho alma para sentir
A dos poetas tambén
Bendita seja a desgraça,
Bendita a fatalidade,
Bendito sejam teus olhos
Onde anda a minha saudade
Florbela Espanca
Ànimes de poetes que ningú entén ... ànimes de violetes que també són poetes.
ResponEliminaDiu que amaguen el seu cor enmig de les fulles. Un Fado preciós.
Bona nit Novesflors :)
"Les ànimes dels poetes son ànimes de violetes"...Serà per la humilitat?
ResponEliminaQue bonics els fados, quan de sentiment. I aquest, concretament , també el trobo molt bonic.
Petonets de bona nit.
M'encanta, ella i els fados. Vaig veure en la programació de la nova temporada de l'auditori de girona que hi tocarà. Me'n vaig a dormir amb aquesta cançó! Bona nit.
ResponEliminaTrasbalsadora en la seva bellesa, Novesflors.
ResponEliminaUna abraçada!
m'agraden els fados! moltes gràcies!
ResponEliminaTot i que els fados no m 'agraden masas, cal reconèixer que transmet una emoció.
ResponEliminaMassa, volia dir.
ResponEliminaUna música atlàntica per a cors mediterranis, un plor i una pluja amarga i fina. Una abraçada
ResponEliminaBellíssim el fado i una veu preciosa.
ResponEliminaUna complcitat!
ResponEliminai un abraç que t'arribi!
No em fa ré, que m'hi posis fados ;-))
ResponEliminaPetons, nena...
Quina música més bonica, i a més a més en portuguès, fa un any vaig estar en Portugal i m'encantava escoltar a la gent parlar així... és una llengua amb molta musicalitat...
ResponEliminaUn abraç des de Castelló! :)
Preciosa aquesta cançó! El portugués és un d'aquests idiomes que, el coneguis o no, sonen de meravella, com música per a les orelles :)
ResponElimina