Fotografia: Josep Batlle
Deixaràs rastre de pètals
caminant la caminada
cada dia i cada nit
i cada dia sorrer
i cada nit consumida.
El ventijol amigable
n'espargirà pels corriols
i per les cruïlles.
I davall d'alguna ombra, en el repós
quan el sol creme més i la set
assetge els meus llavis i els peus
abaltits, delegen descalçar-se
m'arribaran, talment papallones
o mots jolius.
I els sabré teus, perfumats
d'aquelles flors de color violeta,
aquells teus pètals.
Com en saps, novesflors! M'agraden aquests pètals que deixen rastre i es converteixen en poesia.
ResponEliminaM'encanta! Deixar un rastre perquè te trobin en forma de pètals! :D
ResponEliminaAquests pètals semblen talment les engrunes que menen pel camí de la felicitat.Jo també els seguiria.
ResponElimina
ResponEliminaUn camí intangible el rastre d'un aroma...
Les violetes, unes flors petites i humils, però amb un perfum que és una meravella de la natura...
ResponEliminaA mi m'agrada buscar-les per les margeres, quan comença el bon temps, collir-ne només una i guardar-la com un petit tresor...
Noves Flors, em sembla que haurem de tornar a Itinerar... que bonic és això d'agafar el relleu dels mots...
ResponEliminaM'has agafat els rastre de pètals violeta i n'has fet una meravella que m'afalaga i m'emociona.
Per descomptat que m'agrada moltíssim.
Moltíssimes gràcies per aquest post... una abraçadeta dolça, gràcies per endolcir-me la nit...
ResponEliminaNo sabia, si endur-me'l a casa meva, si posar-lo a continuació del meu post dels pe`tals violeta i finalment l'he dut a les Itineràncies... fora de normes, totalment. :DDD
ResponEliminaUn rastre a seguir que mena a un poema exquisit, perfumat de violetes!
ResponEliminaResseguir els pètals d'algú a qui estimes, quina bella manera de cantar a l'amor!
ResponEliminaUna abraçada.