Us convide a escriure una brevíssima prosa o un petit poema de manera que totes les paraules comencen per la mateixa lletra. Us hi animeu?
Jo trie la lletra A:
Agombolats, aquiescents, abillant albades,
aquells àrabs acollidors, ansiosos, amigables,
ahuixaven àcids arguments arraconats
alabant antics amors.
Veig Venus voltant
vells viatgers ;
velles vides
vetllant versos voraços.
Sílvia tria la lletra I:
Invento instants ideals,
imito idiomes ignots,
intueixo inicis irreals,
icebergs impenetrables,
ídols immadurs.
Irradien intervals
d'il·lusió imaginada.
Dafne tria la lletra A:
Amagada a l'alba
atiava amors,
abans autèntics,
ara amargs.
Quadern de mots tria la lletra Q:
Quan qualcú queixós qüestiona
quòrums qualificats,
quadra quadrats. Quimerut.
Qualsevol quotidiana quimera
quadra quixots. Quiti!
El Profà del Rebost tria la lletra A:
Anar ara a Alemanya, arribar adés a Àustria, apàtrida arraulit. Ahir apartat, aparcat a algun aeròdrom als afores. Avui, assistint a actes avorrits, aturat, assolint assumptes asèptics abans actuals, ara abastament antiquats. Assetjar adreces anònimes. Així anem avançant, alimentant amors austers abandonats als amagatalls arraconats. Animals automàtics acostumats a aletejar aniquilant ànimes, anul·lant alegries, assimilant afliccions. Arxivar abrils, adjudicar agostos. Arrencar aniversaris, arrasar-los. Aclarir afirmacions afamades, àlbums allunyats. Afegir aquestes andròmines afligides a arxius abstractes, atemporals, absurds.
enfront, esperits enfortits,
estàtues embadalides,
espills esperançadors…
Glòria tria la lletra S:
Si sorgís sorprenen-te
suggestiva, sigil·losa,
sempre seductora,
sola, sobre sedes
serpentejant
segur sucumbiries,
somni secular,
sempre salaç.
Galionar tria la lletra E:
-Estàs esbalaït, esmaperdut, Esteve.
-Estimo.
-Estimes...? Estimes encara, ésser eixelebrat?
-Enyoro i estimo, esfullo esperances, espero i expiro…
-És estrany, ets eloqüent; estàs embriac?
-Estic enamorat; enarborat, embogit, embruixat…
-Enamorat…?
-Enamorat i eròtic; engonal exultant, ebullició excessiva!
-Ehem..., encabritat, eh? És elegant, etèria, encisadora, espitregada, esperpèntica…?
-És Elena!
-Eeehhh! Ella...? És ella...? Espècimen erràtic, esbirro, esgarriacries, esfuma’t eternament!
(Eco: “...Elena, esposa estimada, esperaaaa…”)
Elfreelang tria la lletra B i la lletra C:
Bramen bramulen braus brivalls
bergants bregadors bordegassos
borden broden brodats blindats
beurem beuratges benaurats benparats
brides bordes bots burlats
Construeixo camps conreats
canvio conreus com carbasses
corono caps com ceps coronats

Jo trie la lletra E:
ResponEliminaEncisos eixelebrats
encobreixen eixuteses.
Enceses esperances,
eclipsen efectes egoistes.
Esclat esvanit.
Esquerp enamorat.
Jo, la V :
ResponEliminaVespreja, vacil.lo.
Veig Venus voltant
vells viatgers ;
velles vides
vetllant versos voraços.
Invento instants ideals,
ResponEliminaimito idiomes ignots,
intueixo inicis irreals,
icebergs impenetrables,
ídols immadurs.
Irradien intervals
d'il·lusió imaginada.
que xulo, novesflors, no ho havia fet mai!
JO LA LLETRA A.
ResponEliminaAmagada a l'alba
atiava amors,
abans autèntics,
ara amargs.
Jo he triat la Q
ResponEliminaQuan qualcú queixós qüestiona
quòrums qualificats,
quadra quadrats. Quimerut.
Qualsevol quotidiana quimera
quadra quixots. Quiti!
Jo ja havia fet els deures abans de conèixer-los:
ResponEliminaAquí: Primer dia, primera lletra. Com veieu, ja té una mica de pols a sobre, està escrit l'1 de l'1 de l'11, que també té la seva conya!
Vaja, no he fet bé l'enllaç, havia de ser el següent:
ResponEliminahttp://rebostdelprofa.blogspot.com.es/2011/01/primer-dia-primera-lletra.html
i el text és:
Anar ara a Alemanya, arribar adés a Àustria, apàtrida arraulit. Ahir apartat, aparcat a algun aeròdrom als afores. Avui, assistint a actes avorrits, aturat, assolint assumptes asèptics abans actuals, ara abastament antiquats. Assetjar adreces anònimes. Així anem avançant, alimentant amors austers abandonats als amagatalls arraconats. Animals automàtics acostumats a aletejar aniquilant ànimes, anul·lant alegries, assimilant afliccions. Arxivar abrils, adjudicar agostos. Arrencar aniversaris, arrasar-los. Aclarir afirmacions afamades, àlbums allunyats. Afegir aquestes andròmines afligides a arxius abstractes, atemporals, absurds.
Acabar així...
Ho sento, no volia ocupar tant d'espai, però què hi farem, no en sé més.
També tinc un combinat b-v, no sé si s'ajusta a les teves regles:
ResponEliminahttp://rebostdelprofa.blogspot.com.es/2011/03/be-alta-ve-baixa.html
A veure si me'n serto...Amb la E
ResponEliminaElla, era esvelta,
enfront, esperits enfortits,
estàtues embadalides,
espills esperançadors...
Més o menys...
Arribo a temps???
ResponEliminaSi sorgís sorprenen-te
suggestiva, sigil·losa,
sempre seductora,
sola, sobre sedes
serpentejant
segur sucumbiries,
somni secular,
sempre salaç.
Hola, Novesflors, un petit divertiment amb la "E", amb el teu permís...
ResponElimina-Estàs esbalaït, esmaperdut, Esteve.
-Estimo.
-Estimes...? Estimes encara, ésser eixelebrat?
-Enyoro i estimo, esfullo esperances, espero i expiro...
-És estrany, ets eloqüent; estàs embriac?
-Estic enamorat; enarborat, embogit, embruixat...
-Enamorat...?
-Enamorat i eròtic; engonal exultant, ebullició excessiva!
-Ehem..., encabritat, eh? És elegant, etèria, encisadora, espitregada, esperpèntica...?
-És Elena!
-Eeehhh! Ella...? És ella...? Espècimen erràtic, esbirro, esgarriacries, esfuma’t eternament! (Eco: “...Elena, esposa estimada, esperaaaa...”)
bona ! jo la b!
ResponEliminaBramen bramulen braus brivalls
bergants bregadors bordegassos
borden broden brodats blindats
beurem beuratges benaurats benparats
brides bordes bots burlats
més
ResponEliminaConstrueixo camps conreats
canvio conreus com carbasses
corono caps com ceps coronats