. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 27 de juny del 2013

Esclat




L'atzar cremava.
Del seu pas lent em queda
l'esclat. Miratge?



(Roda poètica octubre 2012)

6 comentaris:

  1. Jordi Solà Coll27 de juny del 2013, a les 1:11


    Temps fugaç, joc de miralls la vida
    esclata en infinits fragments.

    ResponElimina
  2. Consol27 de juny del 2013, a les 17:17

    És un poema un punt enigmàtic perquè es contraposa "esclatar" amb un temps lent. El foc també és quelcom viu, ràpid. La imatge és bonica.

    ResponElimina
  3. M. Roser28 de juny del 2013, a les 1:15

    Un haiku ben rodó...Segurament deu ser un miratge, per això captes l'esclat de guspires amb una lentitud màgica...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  4. Anònim28 de juny del 2013, a les 5:14

    Magnífic...
    Si esclata la vida, et crema i l'atzar és un miratge, pot ser estem vius...
    Una meravella!
    Abraçades.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog28 de juny del 2013, a les 18:47

    L'atzar sempre és misteriós. I els miratges inquietants.
    Esplèndid haiku, Novesflors.

    ResponElimina
  6. Galionar30 de juny del 2013, a les 20:02

    Costa tant, de vegades, destriar entre els miratges i la realitat, i són tan fàcilment transmutables els dos conceptes... Un haiku que fa pensar. I la imatge del Castell de foc és magnífica; poques vegaes s'aconsegueix captar el moment just.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)