Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura
Les mans quietes, quietes, no et mogues, la mirada baixa, cap al llibre, la boca entreoberta, com si li parlares, com si li parlara, com si li parlara, cada vegada està més tronat aquest pintor, parlar al llibre, au, vinga, parlem, llibret? vols ser educada, i culta, el llibre conté la saviesa, te la pot transmetre, és el teu interlocutor, interroga'l, mantin aquest diàleg, però no abaixes l'altra mààà!, redimonis!, subjecta l'instrument amb més gràcia!, uf, amb l'instrument et pegaria jo al cap, a veure si callaves d'una vegada, mostra't interessada per la música, per la cultura, t'apassiona la poesia, la filosofia, què sé jo, tot el que pot contenir un llibre, oh, que culta sóc, eh Sr. Llibre?, bé, molt bé, no et mogues, encara estic pintant-te les plomes del barret, en tens per estona, encara està en el barret?, ara dic jo dimonis, redimonis i recontradimonis emplomats, amb la calor que fa, i jo amb aquest vestit opressiu, clar, com que ell s'arromanga les calces, millor dit, se les abaixa..., que ridícul està, amb la boina i les cames a l'aire, on s'ha vist això?, i jo, ací, aguantant, que la suor em regalima ja pel pit i per l'esquena, maleït siga, així, així estàs molt bé, perfecta, sense moure't, he d'atrapar el clarobscur del rostre, la claror que t'arriba de la finestra i la foscor de dins, no tanques del tot la boca, he d'aprendre'm el teu gest, l'he de beure, com si fos una copa de vi que embriaga, com vols que el capte si no?, vinga, bevem el vi, a veure si així se'm fa més suportable, quin guillat, m'agradava més quan em pintava nua.
(Per a la proposta de Relats conjunts)
M'encanta aquest relat, ens fas viure aquest paper de l'artista exigent i la pobra model aguantant-lo. :) Gràcies pels somriures
ResponEliminaClar, més còmode estava quan la pintava nua...al estiu!
ResponEliminaPenso que per pintar els plomalls no calia que la fes patir tanta estona amb el llibre, la trompeta, el vestit que deu pesar un quintar i tota la parafernàlia. Que poc considerat!
Ais aquest paio! Quan vaig llegir "La noia de la perla", vaig arribar a odiar-lo profundament...
ResponEliminaM'ha agradat molt
ResponEliminaSalva
Genial, Novesflors! Li n'has tret tot el suc, i a més ho has fet des d'una vessat molt divertida. No m'hauria importat gens que el conte hagués estat unes quantes pàgines més llarg.
ResponEliminaUna abraçada!
Humorístic i artístic :)
ResponEliminad.
Molt bona la focalització en els pensaments d'ella, li dóna un toc fresc a l'escena que embriaga ;)
ResponEliminaVaig mirar molta estona aquest quadro sabent que aquell era un dels grans moments de la meva vida. Perquè Viena no em queda a la dreta i al fons. Ni en broma faria cap judici sobre Vermeer. No veieu, ingenues donzelles, que no tenia res d'humà?
ResponEliminaSalutacions!
Bestialment BO!! Plas plas i replas!!
ResponEliminaben be potser devia pensar això mateix la model...m'ha encisat el teu relat!
ResponEliminaAquest pintor és un perfeccionista, i ella té molt poca paciència! Com vol que quedi bé si no s'hi esforça una mica?
ResponEliminaEl mateix Jan es mudava per pintar, i així donava categoria a l'obra. Prou es veu la seva veneració per l'estètica i l'ambient benestant, amb els cortinatges, els teixits, les figures.
ResponEliminaAquests costumistes holandesos dels XVII i XVIII són una meravella. Art en estat pur, que sorgeix del dia a dia i no de les conveniències.
No s'hi val a banalitzar-los.
En aquest cas, no estic d'acord amb tu, Olga. A mi m'agraden molt els quadres de Vermeer, molt, però no crec que l'art (no solament la pintura sinó en general) haja de ser intocable i els seus creadors adorats. Crec que l'art és per participar-hi. Participem de l'obra pictòrica quan l'observem des de la nostra òptica personal, i també quan escrivim un petit relat sobre ella. Personalment, quan mire un quadre i cree una ficció, en faig una abstracció, en aquell moment no importa qui siga el seu autor, només estem el quadre i jo, i l'escriptura. És un acte creatiu que, des del meu punt de vista, no banalitza res, la meua intenció és estètica, una altra cosa és que el resultat agrade o no. I Vermeer no perd ni mica de la seua qualitat per això. Els seus quadres continuen semblant-me esplèndids, de veritat.
ResponEliminaMolt bo. La musa ja començava a estar una mica cansada de tantes ximpleries i de la pèrdua de naturalitat de l'artista.
ResponEliminaMolt divertit! El bon humor sempre és un bon company. Estic convençuda que n'ha gaudit mentre el redactaves, com jo n'he gaudit llegint-lo.
ResponEliminaM'ha agradat el to divertit que li has donat al relat, novesflors! Certament és una pintura fantàstica i que inspira com a tal mil i un relats possibles!
ResponElimina