Monet
Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.
(Roda poètica octubre 2012)
M'agrada molt aquest poema que parla de la paraula. I aquest final que em fa pensar que en Lluís Llach tenia raó: Cal que neixin flors a cada instant...
ResponEliminaFantàstic!
ResponEliminaI al final tot ve del cel, quan plouen les paraules belles i ... neixen deus.
Bona tarda Novesflors :)
Magnífic. Mai no acabarem d'assimilar la benedicció que representa estar dotats del poder de la paraula.
ResponEliminaPreciós el poema.
ResponEliminaGràcies per recordar-lo.
La deu de la paraula pot fer miracles insospitats quan sorgeix de la boca, de la mà, de l'esperit d'una artista com tu, Novesflors. Bellíssim, el poema.
ResponEliminaUna abraçada.
Darrerament sembla que la meva deu de la paraula s'hagi esgotat, però no és així, amb el degoteig de la vostra estima, començo a omplir l'esperit i espero brollar novament amb la fluïdesa desitjada.
ResponEliminaAbraçades plenes d'agraïment!
HI ha deus que omplen buits. Les teves paraules ho corroboren.
ResponEliminaPreciós, nena. Un petó ben fort.
m'agrada molt la deu de la paraula ! molt...que la poesia ens acompanyi amb noves flors sempre
ResponElimina