. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 25 d’abril del 2013

Com un espill de llum



(A propòsit d'uns versos de la Carme en les Itineràncies)
 Toni Duarte (fragment)




Amb tu, paraules.
Amb mi, passes petites
desfent la boira.
L'espill de llum amic
reviu i ens reconforta.

11 comentaris:

  1. Olga Xirinacs25 d’abril del 2013, a les 20:52

    Bell poema, i confortador.
    Una amiga m'ha ajudat a recuperar-lo. Diu que és probable que algú faci boicot a Google...
    Gràcies per l'interès i bona nit.

    ResponElimina
  2. fanal blau25 d’abril del 2013, a les 22:52

    Ben cert que poseu paraules i desfeu les boires. Quin regal compartir la poesia amb vosaltres.
    Com un espill que reconforta.
    La teva poesia, té aquest do.

    Dedueixo, que com li passa a l'Olga, tinc també problemes per accedir als blogs, malgrat hi dediqui menys temps del que m'agradaria.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas26 d’abril del 2013, a les 12:07

    Ja fa dies que enyoro les Itineràncies. M'agrada recordar els teus versos de comentari.

    Gràcies!

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog26 d’abril del 2013, a les 13:27

    Ens regales un poema preciós, Novesflors!
    Quins poemes tan bonics van sortir de les Itineràncies...

    ResponElimina
  5. Galionar26 d’abril del 2013, a les 20:08

    Les paraules d'amistat són tan capaces de desfer les boires com bell és aquest espill de mar i reconfortants els teus versos.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Pere27 d’abril del 2013, a les 2:03

    Un passeig pel vers i els comentaris, un itinerari poètic femení ... l'espill d'aquestes dones.
    Faig camí en silenci, de puntetes i no m'atreveixo a dir res.

    Bona nit Novesflors :)

    ResponElimina
  7. Miquel Àngel 27 d’abril del 2013, a les 11:15

    Ai no no, no em parleu de mes problemes a Google que m'espanto !!
    sempre m'agrada venir perque sempre hi trobo coses bones ,fines i delicades...

    ResponElimina
  8. Judit27 d’abril del 2013, a les 11:47

    Preciós poema...

    Potser és el dia, no hi ha boira, però fa vent i plou. Les teves paraules m'han arribat ben endins!

    Petonet Novesflors...

    ResponElimina
  9. Elfreelang27 d’abril del 2013, a les 14:35

    amb tanta pluja m'estimo més emmirallar.me en el teu espill per confortar-me ...gràcies!

    ResponElimina
  10. Eduard28 d’abril del 2013, a les 11:26

    Bellíssims poemes, tots dos, el referent i el referit. I molt bella imatge.
    Passes petites defent la boira de cada dia, buscant la llum que tard o d'hora s'obrirà.

    ResponElimina
  11. Olga Xirinacs29 d’abril del 2013, a les 10:28

    Hi torno. En efecte, la llum és amiga. El llum no ho sé, perquè és un objecte i depèn dels que tinguis. Cal distingir entre la llum i el llum.
    L'ocell que dic, el gaig, és un còrvid (família dels corbs); té colors bonics i un bec fort. En castellà se'n diu arrendajo.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)