. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dilluns, 4 de març del 2013

Vergonya

Mireu quina notícia ha sortit avui al diari Información d'Alacant:



El condenado por la muerte de Miquel Grau en 1977 es procurador en Valencia
El Gobierno de Adolfo Suárez concedió un indulto a Panadero Sandoval que redujo su condena
04.03.2013 | 01:19
redacción "Per cridar 'Vull l'Estatut', ai, ai, ai, ai! Per cridar 'Vull l'Estatut' a Miquel assassinaren". Estos versos pertenecen a la famosa canción que los músicos de Al Tall dedicaron al joven alicantino Miquel Grau, asesinado el 6 de octubre 1977 mientras pegaba carteles que anunciaban el Día del País Valencià. 
Su muerte por parte de un militante de Fuerza Nueva le convirtió en símbolo de la lucha por la autonomía y la izquierda en plena Transición. La persona que fue detenida, llevada ante el juez y encarcelada por tal delito se llama Miguel Ángel Panadero Sandoval, y como ha recogido recientemente el diario El Mundo, actualmente trabaja como procurador en los tribunales de Valencia. 
El joven Miquel Grau, de 20 años y militante del Movimiento Comunista del País Valencià, se encontraba el día de la agresión colocando carteles, llamando a la manifestación reivindicativa cuando empezaron a lanzarles agua y una maceta. Si bien no le dieron importancia, finalmente un gran ladrillo impactó en la cabeza de Grau, causándole graves heridas que dejaron en coma. Diez días después falleció y la jornada siguiente en la ciudad de Alicante se celebró su funeral, al que asistieron miles de personas que llenaron las calles. Migue Ángel Panadero Sandoval fue condenado a doce años y un día de reclusión menor como autor de un delito consumado de homicidio. No obstante en 1982 salía de la prisión porque el gobierno de Adolfo Suárez concedía el indulto parcial a Miguel Ángel Panadero "conmutando la pena privativa de libertad por la de seis años y un día en prisión mayor".

6 comentaris:

  1. Ja se sap, feta la llei feta la trampa. Però a més jo diria que hi ha moltes lleis "tramposes", per qualificar-les d'alguna manera.
    Alguns articles del codi penal, ja ho diu el seu nom ... són de pena.

    Bona tarda Novesflors.

    ResponElimina
  2. Notícies com aquesta són indignants, i per desgràcia més habituals del que ens pensem, tot i la cura que posen alguns perquè passin desapercebudes. Quina vergonya, tot plegat!
    No coneixia aquesta cançó de Al Tall, i m'ha agradat que deixi testimoni dels fets.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Vergonya, no podem sentir res més que una vergonya ben gran!
    Crec que ara m'embolicaria comentant...Hi ha coses que comencen a fer massa mal.
    Però és bo que se sàpiga qui juga net i qui juga brut, qui lluita i qui destroça, qui és un ciutadà honrat i qui no ho és.
    Tot plegat, francament, és molt depriment. Hem de treure forces d'on calgui per no defallir en la denúncia. No és gens fàcil, però no podem girar el cap com si res.

    ResponElimina
  4. Arriba un punt de indignació, d'impotència, de desaminin que es fa desesperant.
    Com és que la "llei" està renyida amb la Justícia??? Com pot ser una llei injusta???
    Quina vergonya!

    ResponElimina
  5. Un exemple ben paradigmàtic del q7ue ha estat aquella mal anomenada "transició democràtica"

    ResponElimina