. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 5 de març del 2013

Destrenant somnis

Andrew Wyeth



L'horitzó es gronxa
el món fa olor de pluja
destrenem somnis.



(Roda poètica octubre 2012)

7 comentaris:

  1. Destrenar somnis, que bonic! I útil ;)

    ResponElimina
  2. Tant de bo el món sempre fes olor de pluja, de terra mullada. Tot aniria molt millor.

    ResponElimina
  3. Avui també sento olor de pluja. No sé si destrenar somnis o no...

    ResponElimina
  4. ¡Has posat una pintura que recordo des de molt jove! Sempre m'ha fascinat. Sembla que la protagonista era esguerrada i no podia caminar. He conegut aquesta pintura amb títols diferents.

    Gràcies pel teu consell de fer servir HTML. M'ha anat molt bé per eliminar l'espai en blanc.

    ResponElimina
  5. Suggestiva associació entre pluja i hotitzó. Com en el quadre (que gràcies al comentari de l'Olga puc contextualitzar millor), la línia dels turons escurça un horitzó, un horitzó que en definitiva, com tots els horitzons, és relatiu i depèn de la perspectiva amb què mirem. Segur que és més elevat i llunyà per al personatge que apareix en primer pla que per a la perspectiva nostra d'espectadors. La pluja ens tanca horitzons, ens capfica i entotsola i la seva cortina mòbil ens duu a l'enfrontament amb el món on ens habiten els somnis.

    ResponElimina
  6. la pluja i l'horitzó sempre es desdibuixen i desapareixen per fer ves a saber què.

    ResponElimina
  7. És bo destrenar somnis o és millor trenar-los?
    Preciosos versos!

    ResponElimina