. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Dones del món, parlem!
PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Montserrat Abelló
Amedeo Modigliani
Quin poema!
ResponEliminaD'una dona per les dones. Aquesta complicitat i el saber donar el valor que tenen les nostres paraules em fa sentir bé. Em reconforta en aquest moment que qualsevol consol és d'agrair.
Gràcies Noves Flors! :) per posar-lo. No el coneixia.
M'agrada la definició de, poesia "tendra i forta"
ResponEliminaPenso que recull molt bé la nostra manera de fer i de dir.
Parlem, parlem!!...La llàstima és, com diu la poeta, que no se'ns escolta massa.
Una abraçada.
Poesia "tendra i forta", com la clava. No coneixia aquest poema, gràcies!
ResponEliminaSembla mentida que, a dia d'avui, encara haguem d'estar lluitant pel reconeixement de l'immens treball femení i tota la seva aportació.
ResponEliminaNo ens callaran, no callarem, farem sentir la nostra veu de dona.
ResponEliminaEsperem que cada vegada siguin més els qui s'aturin a escoltar aquestes veus, i que arribi un moment en què no calgui reivindicar res més.
ResponEliminaUna abraçada!
Parlen les dones...
ResponEliminaI quina veu més potent la de la Montserrat Abelló.
Veus que, sens dubte, s'han d'escoltar
ResponEliminabon cop de setmana
ben trobat i triat! gràcies!
ResponEliminaLa societat que ve és una societat diferent, espero veure-la i viure-la caminant els dos gèneres de costat.
ResponEliminaParaula a paraula, gest a gest, pas a pas, arribarà el dia en que no caldrà parlar per ser escoltades!
ResponEliminaRealment, són massa pocs els que s'aturen. Els que saben copsar el que de nou s'aporta des de la més profunda i primitiva arrel.Serà que a base de voler-les sotmeses i acallades, han sobreviscut al silenci, o, com deia Llach, han sabut fer del silenci paraula.
ResponEliminaTendra sí, bleda no.
ResponEliminaEncara més? Que parlin encara més??
ResponEliminaUn poema que ens defineix molt bé. M'agrada parlar.
ResponEliminaUna abraçada.