. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 8 de març del 2013

Dones del món, parlem!




PARLEN LES DONES

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló



Amedeo Modigliani

15 comentaris:

  1. Quin poema!

    D'una dona per les dones. Aquesta complicitat i el saber donar el valor que tenen les nostres paraules em fa sentir bé. Em reconforta en aquest moment que qualsevol consol és d'agrair.

    Gràcies Noves Flors! :) per posar-lo. No el coneixia.

    ResponElimina
  2. M'agrada la definició de, poesia "tendra i forta"
    Penso que recull molt bé la nostra manera de fer i de dir.
    Parlem, parlem!!...La llàstima és, com diu la poeta, que no se'ns escolta massa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Poesia "tendra i forta", com la clava. No coneixia aquest poema, gràcies!

    ResponElimina
  4. Sembla mentida que, a dia d'avui, encara haguem d'estar lluitant pel reconeixement de l'immens treball femení i tota la seva aportació.

    ResponElimina
  5. No ens callaran, no callarem, farem sentir la nostra veu de dona.

    ResponElimina
  6. Esperem que cada vegada siguin més els qui s'aturin a escoltar aquestes veus, i que arribi un moment en què no calgui reivindicar res més.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Parlen les dones...
    I quina veu més potent la de la Montserrat Abelló.

    ResponElimina
  8. Veus que, sens dubte, s'han d'escoltar

    bon cop de setmana

    ResponElimina
  9. La societat que ve és una societat diferent, espero veure-la i viure-la caminant els dos gèneres de costat.

    ResponElimina
  10. Paraula a paraula, gest a gest, pas a pas, arribarà el dia en que no caldrà parlar per ser escoltades!

    ResponElimina
  11. Realment, són massa pocs els que s'aturen. Els que saben copsar el que de nou s'aporta des de la més profunda i primitiva arrel.Serà que a base de voler-les sotmeses i acallades, han sobreviscut al silenci, o, com deia Llach, han sabut fer del silenci paraula.

    ResponElimina
  12. Encara més? Que parlin encara més??

    ResponElimina
  13. Un poema que ens defineix molt bé. M'agrada parlar.
    Una abraçada.

    ResponElimina