Desvestiré la pena de tot bagatge absurd
menudeses diverses girant entorn del jo
com si tot l'univers fos només una vida
i em quedarà ben nua
la pena tota nua
per retrobar l'essència de la pluja i el plor.
Despullar la pena costa i trobar-li l´origen tampoc és fàcil, sol engalanar-se amb futileses per fer-se vistosa. Arribar-li al moll de l´òs deu ser la manera d´entendre-la i assimilar-la, i si es pot, anar-la fonent.
Les essències són les que costen més de trobar, són l'àrrel. Si hi arribes, ben profund, potser puguis abraçar-la i convertir-la en alegria! Una abraçada!
Sincerament bellíssim, m'ha fet pensar una bona estona i gaudir de cadascuna de les paraules. Gràcies per les teves paraules, els teus ritmes, la teva mesura, els teus poemes.
La pena tota nua
ResponEliminadesvestida de tot.
La pena tota pura
que no fa tant soroll
Una pena tant neta
que fa llis el dolor.
Bon dia, Noves Flors, sense pena si pot ser, però me l'ha descrit d'una manera que se m'ha fet inevitable enganxar-m'hi. Gràcies!
Doncs t'ha quedat un xic melangiós, però m'ha agradat molt! Bon divendres!
ResponEliminaBellíssim!!
ResponEliminaDespullar la pena costa i trobar-li l´origen tampoc és fàcil, sol engalanar-se amb futileses per fer-se vistosa. Arribar-li al moll de l´òs deu ser la manera d´entendre-la i assimilar-la, i si es pot, anar-la fonent.
ResponEliminaSi es fon la pena i queda nua, cadrà vestir-la de nou i amb colors plens de vida.
ResponEliminaAbraçades vestides :)
Fantàstica imatge
ResponEliminano la de la foto, que també
si no la que dibuixes amb els versos
sortosament (per a mi, al menys)
s'acaba l'hivern
la vida retorna
M'agrada molt aquesta imatge de treure els possibles embolcalls a la pena, ja que així, ben nua, és quan millor la podem comprendre.
ResponEliminaUna abraçada.
A la tristesa
ResponEliminali duré cantarelles
a nit el plor
m'ha soldat les parpelles
llàgrimes d'avui netegen.
Melangia en estat pur. Precioses imatges.
ResponEliminaaplaudiments sonors i silents....
ResponEliminal'essència de la pena
és la ena de nostàlgia
la ena de nuesa
la ena de nosaltres
la ena de nena, noia i novesflors
Les essències són les que costen més de trobar, són l'àrrel. Si hi arribes, ben profund, potser puguis abraçar-la i convertir-la en alegria!
ResponEliminaUna abraçada!
Sincerament bellíssim, m'ha fet pensar una bona estona i gaudir de cadascuna de les paraules. Gràcies per les teves paraules, els teus ritmes, la teva mesura, els teus poemes.
ResponEliminaQuè mala de passar la tristessa i la pena, però necessàries per a viure plenament, agraïts i potser fins i tot feliços quan mos arribi el moment!
ResponEliminaBen nua...`però desbordant bellesa.
ResponEliminaÉs una poesia preciosa.